Índex     >     Altres   >     Hipatia
 

Hipatia d’Alexandria

 

 

Hipatia de Alexandria va ser una de les primeres dones de la historia que va contribuir al desenvolupament de les matemàtiques. Va néixer a Alexandria, Egipte en l’any 370 i va morir en aquesta mateixa ciutat l’any 415.

De la seva mare no hi ha cap registre però se sap del seu pare, a qui ella adorava, era Teó d’Alexandria, un il·lustre filòsof i matemàtic de l’època va ser el mestre d’Hipatia des de que era petita. Realment Teó era una excepció i va permetre que la seva filla es convertís en astrònoma filosofa i matemàtica, cosa que era summament inusual en un sistema en el que las dones no tenien dret a l’ educació i les seves vides transcorrien en els espais privats de les seves cases, les seves famílies, les seves amistats i de "les feines femenines".

Teó volia que Hipatia fos, dit en pròpies paraules: "un ésser humà perfecte" i per això vigilava molt de prop l’educació de la seva ment i del seu cos. Diuen els biògrafs d’Hipatia que des de ben aviat al matí ella dedicava varies hores al exercici físic, després prenia banys que la relaxaven i li permetien concentrar la ment para dedicar- se, la resta del dia, a l’estudi de les ciències, la música y la filosofia. Sembla ser per aquest rigorós entrenament que va aconseguir el seu objectiu doncs a dir de Sòcrates Escolástic, historiador d’Hipatia, 120 anys després de la seva mort: "la belleza, inteligencia y talento de esta gran mujer fueron legendarios, superó a su padre en todos los campos del saber, especialmente en la observación de los astros".

Teó treballava en el Museu, institució dedicada a l’ investigació i l’ensenyança que havia estat fundada per Tolomeu, emperador que va succeir a Alexandre Magne, fundador de la ciutat d’ Alexandria. El Museu tenia més de cent professores que vivien allà i molts més que assistien periòdicament com invitats. Hipatia va entrar a estudiar amb ells i encara que va viatjar a Itàlia i Atenes para rebre alguns cursos de filosofia es va formar com científica en el Museu y va formar part de ell fins la seva mort, arribant fins i tot a dirigir-lo al voltant de l’any 400.

Hipatia es dedicà, durant vint anys, a investigar y ensenyar Matemàtiques, Geometria, Astronomia, Lògica, Filosofia y Mecànica en el Museu, ocupava la càtedra de Filosofia platònica pel qual els seus amics li deien  "la filòsofa".  Va guanyar tal reputació que al Museu assistien estudiants d’ Europa, Àsia y Àfrica a escoltar les seves ensenyances sobre "la Aritmética de Diofanto" i la seva casa es convertí en un gran centre intel·lectual. Citant novament a Sòcrates Escolástic: "consiguió un grado tal de cultura que superó con mucho a todos los filósofos contemporáneos. Heredera de la escuela neoplatónica de Plotinio, explicaba todas las ciencias filosóficas a quien lo deseara. Con este motivo, quien deseaba pensar filosóficamente iba desde cualquier lugar hasta donde ella se encontraba... pero a más de saber filosofía era también una incansable trabajadora de las ciencias matemáticas".

Va escriure diversos llibres, entre ells, Sobre el Conon Astronomico de Diafanto on es parla de equacions de primer i segon grau. Va inventar un aparell per l’aigua destil·lada, un per mesurar el nivell de l’aigua  un per determinar la gravetat específica dels líquids.

Hipatia es va convertir en una de les millors científiques i filosofes de la seva època, erudita d’un coneixement que els cristians identificaven amb el paganisme i que per tant la perseguien.

Els cristians van cremar i destruir tots els temples i centres grecs, van perseguir a tots els acadèmics del Museu obligant- los a convertir-se al cristianisme si no volien morir. Hipatia es va negar; es va negar a convertir-se al cristianisme, es va negar a renunciar al coneixement grec, a la filosofia i a la ciència que per més de vint anys havia après i ensenyat en el Museu. En la quaresma, en març del 415, acusada de conspirar contra el patriarca cristià d’ Alexandria, va ser assassinada. Un grup de cristians  la van trobar en el centre d’Alexandria i, deixant parlar a Sòcrates Escolástic: "La arrancaron de su carruaje, la dejaron totalmente desnuda; le tasajearon la piel y las carnes con caracoles afilados, hasta que el aliento dejó su cuerpo..."

Al assassinar a Hipatia assassinaren a una dona, a una matemàtica i filosofa, la primera en la historia i la més notable de la seva època; però no van poder  assassinar el pensament filosòfic i matemàtic grec.

 

Presentació     Introducció     Tales     Pitàgores     Euclides     Arquímedes     Altres