En obrir-se la Via Laietana fou escapsada una part del carrer de la Bòria que avui ha quedat reduït al tros antic, molt curt. El carrer és la supervivència del vell camí romà que per la costa del Mons Tàber, entrava a la ciutat pel Portal Major o del Blat. Li donen caràcter tres caps de carrer amb arcs: Civaders, Sant Onofre i Coromines.
És
molt conegut el famós oli de Galofré "Bòria avall
(1892, dipositat al museu de Valls), que representa el suplici dels assots
i de la vergonya pública, que es precticava precisament en aquest
carrer.
A la darrera travessia, a l'esquerra, una làpida recorda la residència
de sant Ignasi de Loyola en aquest barri, del 1523 al 1527.
|
 |
 |
La
manufactura tèxtil era el sector més important de l'artesania
barcelonina medieval, tant pel que fa al valor absolut de la producció
com al nombre de persones que hi treballaven.
És en aquest sector de la producció on es constata una gran
presència femenina, especialment en tot allò relacionat amb
el vestit. Està documentada l'existència de filateres, sederes,
merceres, teixidores, sabateres, barreteres, cosidores ...
A la plaça de la Llana, cada dissabte al matí es feia el mercat
de la llana filada. A una banda de la plaça, s'hi posaven les filadores,
a l'altra, les revenedores, per tal de distingir si es comprava directament
a la productora o bé a una o un intermediari.
La plaça de la Llana representa l'essència d'un barri popular que s'ha vist reflectit en la literatura catalana de les narracions costumistes d'Emili Vilanova fins a les poesies satírico-sentimentals de Josep Carner
|
|
El Rec Comtal i les altres sèquies que travessaven els camps propers al camí de Roma, abans de l'expansió de la Bòria de Sant Cugat i del Vilar de Sant Pere, foren la causa que s'hi establissin les indústries de blanquejadors i tints, i més tard el tèxtil en general, que quedà vinculada fins a l'actualitat al barri de Sant Pere, on perduren, si no els tallers, els magatzems, la venda a l'engrós i, ara, les botigues de roba procedent de l'orient.
El
carrer de la Bòria s'eixampla per formar la plaça de la Llana
i continua amb el nom de carrer Corders, que a la placeta de Marcús
canvia pel de Carders.
Envolten aquesta via altres noms de carrers relacionats amb la indústria
tèxtil: Assaonadors, Blanqueria, Flassaders, etc.
Quan en el segle XIII, es començaren a construir les muralles del
segon recinte, aquesta artèria que començava a la Porta Major
o del Blat i acabava al camp, tingué una nova porta anomenada per
antonomàsia el Portal Nou, que ha donat nom a l'últim tram
de carrer.
Al
carrer Carders va viure Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates. Olot, 1878
– Barcelona, 1933)
Poeta satíric i polític destacat del catalanisme conservador.
|
|
En aquest carrer es va establir la primera agència de dides, com a una extensió o derivació de l'Hostal de la Flor del Lliri, on s'hostatjaven les dides que venien de fora. La professió de dida ja estava documentada a la Barcelona romana i es va practicar fins a dates molt recents.
A
la Barcelona medieval el lloc que ocupaven les dides era molt important:
alimentaven les criatures de les dones de certa posició que no tenien
el costum de criar-se-les elles mateixes.
Les dides eren el personal femení més ben pagat dins del que
podríem qualificar de treballs domèstics. La seva feina estava
molt reglamentada i s'establia per contracte davant de notari.
Així, per exemple, es penalitzava l'abandó de la seva tasca
abans del temps establert amb una quantiosa suma o la pena de presó.
Durant la vigència del contracte, les dides no podien quedar embarassades,
ja que hi havia la creença que la llet de dona prenyada era dolenta,
ni tampoc mantenir relacions sexuals amb homes.
