L'ITINERARI

primer plànol

---

 

PLAÇA DE L'ÀNGEL:

La plaça de l'Àngel és el que resta d'un camp que s'estenia davant la porta més important de la muralla del segle IV, el Portal Major, per on es sortia a la ruta romana.
La porta estava coronada pel castell vescomtal, que amb el temps fou convertit en la Cort del Veguer i serví, fins a mitjan segle XIX, de presó, tal com ens ho ha recordat fins fa poc el nom de Baixada de la Presó, anomenada, des del 1968, carrer de la Llibreteria.

Durant el segle X els voltants d'aquests camps ja eren edificats. Aquest nucli s'anomenava Vilanova del Mercadal ja des del segle XIV. Arran de l'especialització del seu mercat, acabà anomenant-se Plaça del Blat

Clicar per llegir la llegenda.

---

VIA LAIETANA
Cerdà trucà les portes de totes les cases per fer preguntes sobre les condicions de vida dels veïns. I són precisament les conclusions tan eloqüents (l'esperança de vida al barri de La Ribera era 40 anys) a les quals arribà les que expliquen la contundència del seu projecte de Reforma i Eixample per al Pla de Barcelona, on va tractar d’afrontar la solució als problemes de gran densitat i males condicions higièniques de l’habitatge a Ciutat Vella al 1856. Cerdà va proposar que tres vies (A, B i C)tallessin el teixit històric i que a partir d’elles s’emprengués el sanejament de la ciutat densificada: van ser dues vies verticals com a continuació de Claris i Muntaner i una paral.lela a la costa a l’alçada de Pallars, totes de vint metres amb clara continuïtat amb les de l’Eixample. Barcelona després de construir l'Eixample es va quedar sense diners	Només la gran via de la reforma dita Via Laietana s’executà a principis de segle i es comprovà que va arribar tard i malament. Les dificultats de la seva realització i la densitat dels edificis pantalla, que mantenien amagada la Ciutat Vella, no són una bona referència. Es va prioritzar l'economia i el trànsit rodat per sobre de la filosofia humana i higienista que plantejava Ildefons Cerdà. Es fa servir com a projecte urbanístic el Pla de Baixeras, aprovat formalment. S’encarregà l’estudi de l’impacte de les obres sobre els seus entorns als arquitectes Lluís Domènech i Montaner (entre la plaça d’Antonio López i la plaça de l’Àngel), Josep Puig i Cadafalch (entre la plaça de l’Àngel i el carrer de Sant Pere Més Baix) i Ferran Romeu (entre Sant Pere Més Baix i la plaça Urquinaona).

---

C/ VIGATANS:

Ens trobem en un carrer medieval i per tant amb els trets característics: foscor, estretor, alçada dels edificis desproporcionada en relació amb l'amplada, sinuós, faroles penjades a les façanes (per no ocupar espai al carrer), roba estesa al carrer(única obertura a l'aire lliure).

Fins al segle XIX, l'ambient d'aquests carrers era molt humit perquè no corria l'aire i estava ple de les olors i dels sorolls emanats pels obradors; les malalties es propagaven amb gran facilitat.

Hom conta que les persones invidents sabien perfectament en quin carrer es trobaven, precisament per les olors i els sorolls que podien percebre.

J. Castellar-Gassol escriu en el seu llibre "Barcelona"

Era fàcil guiar-se pels carrers de Barcelona. Cada carrer, carreró, plaça, volta i recó exhalava remors, pudors, olors, lluminàries o foscors distintives de la feina de cada ofici.
Aquí el repicar somort de les maces dels boters. Allà, l'afinat so agut de l'esmolet que esmolava ganivets. Més avall, entrava pels nassos el polsim de la llana que cardaven els paraires, o la fortor tavernària dels vinaters. Hom s'endinsava, enllà, en la solitud dels obradors de sabaters, o s'enlluernava amb els raigs de llum reflectits pels gots de vidre que fabricaven els vidriers.

 

---

C/ ARGENTERIA:
Aquest carrer, l'antic camí de mar, fou nomenat anteriorment carrer del Mar. Després s'hi establiren forjadors d'espases, de llances i dagues i també argenters.. Els primers ocupaven la part més pròxima al mar, i per aquest motiu fou anomenat, i ho és encara, carrer de l'Espaseria. Els argenters s'establiren entre la plaça del Blat i l'església de Santa Maria i foren fidels a aquest carrer fins a les acaballes del segle XIX, quan traslladaren les botigues i obradors al carrer Ferran. El carrer conserva encara quasi tot el seu sabor. Són molt interessants els antics balcons de ferro forjat amb el paviment de rajola de cartabó i els arcs del carrers adjacents.
	Actualment es combina l’edifici de nova planta amb la construcció antiga.

---

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL MAR:
		Santa Maria del Mar està situada en el lloc d'una primera capella dita Santa Maria de les Arenes, on sembla fou enterrada la màrtir Santa Eulàlia l'any 303.
Durant el segle XIII, la ciutat va tenir un intens creixement en la seva activitat comercial fora muralles, en el barri que anomenem La Ribera i, en aquells temps, Vilanova del Mar: hi havia construcció de naus, importació-exportació de tota mena de mercaderies, tallers de totes les arts i oficis de l'època, com encara avui queda reflectit en els noms dels carrers. És el temps en que foren edificats els palaus del carrer Montcada on vivien els rics comerciants i els nobles. Aquest progrès material i la pietat pròpia de l'època van fer desitjar un temple de més grans dimensions que l'anterior. L'estil gòtic   havia entrat feia poc a Barcelona. Les dignitats eclesiàstiques van donar suport a l'iniciativa, els comerciants contribuïren econòmicament i els obrers de càrrega i descàrrega (bastaixos de capçana), els pescadors i la gent senzilla hi posaren llurs mans, espatlles i barques per transportar les pedres, que el rei Pere III el Cerimoniós havia donat permís per a extreure de Montjuïc. El fet que el temple fos edificat sense interrupció, seguint el mateix disseny inicial, durant un període de 55 anys i mig (1329-1384), temps que podem considerar breu per a aquest tipus de construcció, li donà una unitat i una bellesa arquitectònica extraordinàries.
Homenatge al gremi de bastaixos: a la dreta de l'altar major i a les portes de l'entrada principal

 

Matemàtiques		Santa Maria del Mar
La nau central de tretze metres d'amplada, té justament el doble de llum o amplada, que les laterals. Les naus laterals tenen el doble d'amplada que les capelles L'amplada total del recinte és igual a l'alçada de les naus baixes. La diferència entre l'alçada de la nau central i les naus baixes és igual a l'amplada de les col·laterals. La llargada de la basílica és de 80 mts. Les 16 altes columnes de 1,60 mts. de gruix, despullades dels feixos de nervis típics del gòtic, cristal·litzades en simples octògons d'una primor extrema, estan separades les unes de les altres, en tots sentits, per tretze metres, llum no superada per cap més construcció medieval d'enlloc del món.

Aquesta relació entre les seves dimensions li permet adoptar l'espaiosa estructura de "saló" i un efecte incomparable de lleugeresa i agilitat.

Tres incendis en van amenaçar la supervivència: un el 1378; l'altre, el 1714, durant la Guerra de Successió, i l'últim, l'any 1936, en esclatar la Guerra Civil.

 

---

FOSSAR DE LES MORERES:

L'església de Santa Maria tenia dos cementiris, el major que estava situat a la plaça de Santa Maria i el menor conegut per Fossar de les Moreres.
Aquí hi són enterrats els defensors de Barcelona, morts durant el setge de l'any 1714.

"Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor". El Fossar de les Moreres Poema de Frederic Soler (Pitarra), on relata románticament la caiguda de Barcelona en mans dels Espanyols el 1.714.

L'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) és una entitat cultural i autònoma, sense finalitat de lucre, fundada oficialment el 1979 arran del Congrés de Cultura Catalana de l'any 1977.
Des del 14 d’abril del 2002, cada diumenge en fa una ofrena floral al lloc simbòlic i de respecte que representa el Fossar de les Moreres a Barcelona, recordança permanent del poble, per a honorar la memòria dels que han lluitat per defensar les llibertats i les constitucions dels catalans i els que moriren en el setge de Barcelona del 1714.

Darrera l'absis de l'església, s'obre el Born, plaça rectangular allargada, que va tenir una especial significació per a la vida barcelonina dels segles XIII i XIV.
Se celebraven les festes ciutadanes, justes, els torneigs, les processons de Corpus i el carnaval. El Born acollia les fires de l'argenteria i del vidre.

L'any 1874 l'arquitecte Josep Mª Fontserè,va projectar l'edifici del Mercat del Born que es va inaugurar el 1876. L'estructura és tota de ferro, dissenyada per Josep Maria Cornet i Mas, director de la Maquinista Terrestre i Marítima, l'empresa que va desenvolupar l'obra. Cal destacar que el ferro utilitzat s'havia produït a Barcelona mateix, a la Ferreria de la Mare de Déu del Remei, abans Ferreria Barcelonesa. És un bon exemple de la capacitat dels enginyers de l'època en el domini del ferro.

Un segle més tard, el 1981, el recinte va ser restaurat. El Mercat del Born proveí la ciutat de fruites i verdures fins l'any 1967.

Al posar a la pràctica, el 2002, el projecte municipal que hauria de convertir l'edifici del Born en la Biblioteca Provincial de Barcelona van sortir a la llum les restes de la Barcelona del segle XVIII; corresponen a la ciutat vençuda el 1714, després del setge a què la van sotmetre les tropes de Felip V.
És el jaciment europeo més important de l'Era Moderna i també el millor conservat.
El Born es convertirà ara en un centre de cultura i la Biblioteca es construirà en uns terrenys propers a l'estació de França.

	Itinerari
	La Ribera
	Mapa del web