AUTO-APRENENTATGE

En aquesta pàgina es presenten els criteris fonamentals pels quals es regeix l´aplicació de la informàtica a l´ensenyament de la filosofia. Primer s´exposen les bases relatives a l´auto-aprenentatge o aprenentatge constructiu. Aquestes bases parteixen de les teories del psicòleg suïs Jean Piaget i del pedagog rus Lev S.Vygotsky. En segon lloc s´exposen les raons de la utilitat de l´internet com a eina auxiliar d´autoaprenentatge.

	Antologia de textos textos en català i alemany i qüestionari)
	Bibliografia - Diccionari
	El mite de la caverna (conté un qüestionari i un solucionari) Filosofia de Primer de Batxillerat Filosofia de segon de Batxillerat Psicologia

1. Fonaments bàsics de l´auto-aprenentatge

• L´aprenentatge és un procés en el decurs del qual l´alumne adquireix els trets culturals: llenguatge, normes, lleis i coneixements d´una comunitat social. Per tant, l´auto-aprenentatge consisteix fonamentalment en què el mateix alumne  pren part activament i voluntària en el procés didàctic.

1.1. Aprenentatge constructiu

• Sota la influència de Piaget s´ha destacat el caràcter constructiu del procés d´adquisició del coneixement. La tesi del pedagog és: "L´alumne selecciona, assimila, processa, interpreta i dóna significació als estímuls objectuals, siguin aquests paraules o imatges". A la llum d´aquest criteri s´ha considerat inoperant l´ensenyament basat exclusivament en el mètode expositiu (classe magistral) en el qual el professor és un mer transmissor i l´alumne és un receptor. S´ha considerat important l´activitat auto-estructurant de l´alumne, regida per unes lleis endògenes (assimilació, acomodació, adaptació), o basada en l´associacionisme (en el transfer o en el feed-back) que limiten la intervenció presencial del professor. L´aprenentatge constructiu o auto-aprenentatge parteix de la base que l´alumne no és un mer receptor, un element passiu, sinó que és un subjecte actiu que assimila, s´adapta i s´acomoda a la situació d´aprenentatge. Ara bé, la proposta d´autoaprenentatge no implica la marginació del professor en el procés educatiu.
• Així doncs, l´acte educatiu implica:
  • una intervenció pedagògica
  • una referència a un procés   d´adquisició de sabers (amb uns continguts, objectius, normes, valors i actituds
  • la voluntat explícita d´intervenir en el procés d´aprenentatge, establint els continguts, els procediments
  • una determinada interpretació de la pedagogia, una visió del món i una manera d´entendre l´alumne.

• Així en tot acte educatiu intervenen els següents elements: el subjecte, l´alumne; b) l´objecte de coneixement; c) el professor, com a mediador i guia.

1.1. Finalitat de la tasca educativa

• La tasca educativa ha de concretar:

  • les pautes i les seqüències interactives afavoridores del procés de construcció del coneixement

  • els mecanismes mitjançant els quals la interacció professor-alumne incideix sobre l´activitat autoestructurant o auto-constructiva de l´alumne.

• Si la tasca educativa es realitza fonamentalment a través del llenguatge -oral o escrit-, especialment en els nivells superiors (Batxillerat) caldrà tenir molt en compte el component educatiu referent a la relació professor-alumne i la influència del medi social. Podem afirmar, amb Vygotsky, que les tasques didàctiques de nivell superior es desencadenen a partir d´un grau important d´autonomia per part del discent. Al respecte recordem  no solament a Vygotsky, sinó també a Plató amb la seva proposta d´una pedagogia dialèctica.

1.2. La zona de desenvolupament pròxim

• El psicòleg rus Vygotsky estableix el concepte bàsic de zona de desenvolupament pròxim que defineix com "la distància entre el nivell real de desenvolupament, determinat per la capacitat de resoldre independentment un problema, i el nivell de desenvolupament potencial, determinat a través de la solució d´un problema sota la guia d´un adult o la col·laboració amb un altre company més capacitat".
• Així doncs, la zona de desenvolupament pròxim és una àrea temporal que se situa entre l´activitat auto-constructiva de l´alumne i la intervenció didàctica del professor en el procés d´aprenentatge. Aquesta zona ve donada per la intervenció més o menys contingent del professor en el procés d´aprenentatge. Això vol dir que la intervenció del professor haurà de sotmetre´s a una regla de contingència que es pot enunciar així: "la intervenció pedagògica per tal que sigui eficaç, ha d´oscil·lar entre nivells màxims i mínims de directivitat". La intervenció educativa del professor és sempre contingent en relació a l´activitat auto-constructiva de l´alumne; per tant, la intervenció estarà en funció d´una tasca avaluadora continuada, i, a la vegada, interpretativa d´aquesta activitat avaluadora.

1.3. Punts conclusius de la tasca educativa basada en l´auto-aprenentatge

• Caldrà observar, doncs, l´evolució de l´aprenentatge dels alumnes en els seus moments crucials (progressos, errors, reestructuracions, bloqueigs, regressions). Això implicarà:
  • elaborar un model psicològic d´apropiació dels continguts, en defivitiva, un model de funcionament cognitiu. Tenint en compte l´estructura temporal i memorística de la nostra psique i la manera peculiar de vivenciar el temps (unitat del passat, present i futur) caldrà plantejar activitats "creatives", posar en relació les  espectatives de futur amb l´experiència i viceversa, així com establir el procés sequencial d´aprenentatge d´una forma unitària i globalitzadora; per tal de facilitar la comprensió, l´ordenació de les idees i els conceptes
  • establir la seqüència de pautes interactives que es succeeixen al llarg de la unitat didàctica. En definitiva, el repte didàctic consisteix en la conjuminació entre l´activitat autoconstructiva de l´alumne i la intervenció del professor-guia en el procés seqüencial, o sia, que caldrà trobar un sistema de categorització de les pautes interactives professor-alumne que sigui compatible amb el model de funcionament cognitiu.
• En fi, caldrà tenir molt en compte els diferents nivells de llenguatge, el sentit i el significat que pretenguem donar als continguts i els objectius generals o terminals que ens hàgim fixat en la unitat didàctica.
• En aquets procés d´autoaprenentatge la informàtica pot ser una eina didàctica auxiliar inestimable, sense oblidar el model de funcionament cognitiu i la interacció professor-alumne. És a dir, caldrà establir un model d´aprenentatge auto-constructiu, equilibrat, amb activitats didàctiques presencials i les presencials.
• (Vegeu la pàgina de Carles Dorado, Aprendre a aprendre, http://www.xtec.es/~dorado

2. La informàtica com a eina d´auto-aprenentatge

• En el punt anterior parlàvem de la necessitat d´establir un procés d´aprenentatge equilibrat i flexible que integri l´activitat autoconstructiva de l´alumne i la intervenció del professor-guia o orientador; que cal partir de la idea que l´alumne processa, assimila, interpreta i confereix una significació a allò que li ensenyem; que cal revitalitzar i aprofundir les propostes pedagògiques que posen l´èmfasi en l´activitat auto-estructurant, on l´ensenyant és un orientador de l´activitat d´aprenentatge. En aquesta línia, l´internet és una eina que pot fer un servei al procés d´auto-aprenentatge. No es tracta de canviar els hàbits de lectura i reflexió, tan essencials a la formació intel·lectual, per uns hàbits de lectura icònica, propis d´una edició electrònica. Cal precisar bé aquesta qüestió.
• Hom no pretén substituir la lletra impresa pel monitor. Seria un absurd convertir la pissarra, el llibre, en una pantalla de monitor. Fins i tot les persones acostumades a passar hores davant de les pantalles, acaben imprimint el text, especialment si aquest és d´una certa llargada. En una pantalla podem llegir amb tota comoditat titulars i textos relativament poc extensos, però és molt més recomanable llegir un llibre asseguts còmodament en un sofà.

2.1. Característiques de l´edició electrònica

• En un mitjà d´informació escrita els diferents capítols estan molt limitats per llur context, de tal manera que el lector ha de passar pàgines per tal de cercar allò que busca: per exemple, la definició d´un mot que l´autor deixa per més endavant. Sovint cal anar a la prestatgeria dels llibres i cercar un diccionari que expliqui el significat del mot determinat. De vegades, no és un mot sinó un paràgraf sencer, allò que obliga a fer marxa enrera per després retornar al lloc on havíem quedat.
• En canvi, una edició electrònica   aporta els índexs i els menús jerarquitzats, les finestres de recerca i estableix els enllaços (links) entre els diferents paràgrafs, definicions de paraules i aclariments, per mitjà d´icones, dibuixos, imatges, esquemes o mapes conceptuals, tot plegat en un espai únic. Els mecanismes de recerca -anomenats de navegació- aporten un avantatge al mijà telemàtic respecte dels altres mitjans de comunicació. Permeten posar en relació els continguts esmentats d´una forma immediata. Els enllaços ajuden l´usuari a moure´s per l´espai d´un text i possibiliten una recerca d´acord amb el seu nivell acadèmic.
• La navegació permet, per exemple, tenir directament a la mà -amb una simple "clicada-": la informació respecte d´un filòsof, el nom del qual ha aparegut en un moment determinat de la lectura; la descripció d´un fet històric d´una època determinada; el visionat d´una pel·lícula o d´una audició musical.
• La meva proposta no pretén substituir la lectura, l´audició musical o la visió directa d´una peça d´art pel mitjà informàtic. És molt més recomanable, per exemple,  presenciar en directe l´obra de teatre: El convit de Plató! Ara bé, no sempre estarà al nostre abast la possibilitat de contemplar el quadre de Van Gogh o l´obra teatral esmentada. Podem recórrer a una gravació en video o a l´edició electrònica. I podem establir l´enllaç entre el text, la icona, els mapes conceptuals, les definicions o aclariments pertinents, continguts en l´edició electrònica.
• Degudament ensinistrat en l´ús d´aquest mitjà l´alumne pot realitzar, a més a més, una activitat d´autoaprenentatge, sense necessitat d´establir hores de recuperació o separacions de grups per causa de la diferència de nivells a l´aula.

2.2. Usos concrets de la informàtica en l´ensenyament de la filosofia

• Com a conclusió presentem una enumeració succinta de les aplicacions de la informàtica a l´ensenyament de la filosofia:
  • posar en relació diferents àmbits temàtics
  • confegir mapes conceptuals, esquemes
  • respondre a les qüestions que es puguin plantejar dins del mateix programa informàtic
  • realitzar exercicis de comprensió de textos amb qüestionaris i solucionaris que facilitin l´auto-avaluació
  • facilitar la recerca sobre fonts d´informació o agents de comunicació a través dels cercadors electrònics
  • establir debats susceptibles de ser plantejats entre alumnes de diferents centres, a nivell nacional i europeu, per mitjà dels CHATS
  • elaborar programes editats electrònicament de cara a un autoaprenentatge.
• D´aquí la meva proposta d´utilitzar l´internet com a eina pedagògica, comprovar el grau de la seva utilitat i elaborar un programa-model de tasques filosòfiques en edició electrònica. A més, aquest tipus d´edició permet la seva difusió a nivell local, però també nacional i europeu.
• A Itàlia s´ha editat un manual de filosofia amb suport informàtic que recomanem com a exemple a seguir en el nostre país: Luciano Ardiccioni, Filosofia. 1. Dalle origini alla Riforma protestante. 2. Del Rinascimento  all´idealismo tedesco. 3. Dagli hegeliani dell´Ottocento a oggi, Casa editrice  G. D´Anna, Messina, Firenze, 1998.