Mapa del Web
 
 

Jocs, activitats a dins l'aula, sortides a indrets concrets, xerrades, pel·lícules, fòrums...

De ben segur que moltes de les activitats que fem cada dia amb els alumnes poden tenir un caire pacífic, tolerant, aglutinador i integrador. A continuació en teniu alguns exemples.

 

Tota una colla d'alumnes i professors de l'institut, vàrem pensar que una bona manera de protestar per les guerres que s'estan produint arreu del mon podria ser cantant. Va ser així com algunes hores de pati les dedicàvem a aprendre cançons. Aqí en teniu un recull

IMAGINA'T

Imagina't els homes
treballant amb afany
contra guerres, contra odis 
sense enveges ni enganys.

Imagina't un poble caminant vers la pau.
Imagina't la terra 
ni amb cadenes ni amb paranys,

imagina't tots els coloms 
volant sens parar.
Imagina't un poble caminant vers la pau. 

Em pots dir que no somiï
però bé saps que no sóc sol
jo espero que algun dia 
tothom pensi igual que jo.

John Lennon

JOANNA

Bé, Joanna és la mestressa,
és la mestressa d'un gran capital.
I poca gent està contenta, si,
però a ella li és ben igual. 

Vinga anem Joanna, vinga anem Joanna,
vinga anem Joanna, abans no sigui clar.
Vinga anem Joanna, vinga anem Joanna,
abans que no sigui clar.

Té un sistema que es diu apartheid
i els seus germans estan separats.
Potser amb força arribarà a veure
que és millor viure plegats.

Vinga anem...

Eddy Grant

ESCOLTA-HO EN EL VENT

Per quants carrers l'home haurà de passar 
abans que se'l pugui escoltar.
Digue'm quants mars li caldrà travessar,
abans de poder descansar.
Fins quan les bombes hauran d'esclatar 
abans que no en quedi cap.

Això amic meu, tant sols ho sap el vent 
escolta la resposta dins del vent.

Quants cops haurà l'home de mirar amunt,
per tal de poder veure el cel.
Quantes orelles haurà de tenir ,
abans de sentir plorar el món .
Quantes morts veurà al seu entorn, 
per saber que ha mort massa gent.

Això...

Fins quan una roca podrà resistir,
abans que se l'endugui el mar.
Quant temps un poble haurà de patir,
per manca de llibertat.
Fins quan seguirà l'home girant el cap,
per tal de no veure?hi clar.

Això...

Bob Dylan 

DEIXA FER 

Quan l'abella atabalada furga flor endins la fa estremir
vida i mel prepara, deixa fer.

Sota terra l'arrelada amb secret instin fa el seu camí 
vers l'aigua amagada, deixa fer.

Deixa fer, deixa  fer, deixa fer, deixa fer
forja l'esperança, deixa fer.

Quan amb l'eina nova feina ,i amb el pensament un nou talent
el món guspireja, deixa fer.

Si algú et deia a cau d'orella que el seu cor present un altre vent 
el neguit que aireja, deixa fer.

Deixa fer...

Quan el sol s'en va a la posta, altre llum s'encén en plena nit 
fes?hi confiança, deixa fer.

Ve la mort i a tu s'acosta, ja la tens present a dins del pit
tingues prou coratge, deixa fer.

Deixa fer... 

Paul Mcartney

EL MEU ESPERIT

Mentre camino per la vall
i el dia és ple de llum
no sabia veure la vellesa del camí.

Quan la nit arriba
sento el vostre camí
que em crida cap el bosc 
i canto:
cant de mitja nit

Deixeu?me omplir el meu cos
de tots aquests tresors
per dur?m'ho en gran secret, deixeu?me
el cant de mitjanit.

La pluja cau sobre els sembrats
en mig d'un vent humit
i els llessamins es gaudeixen
en el seu propi perfum
una joia secreta en el cor de la nit
batega en un cel ple d'estrelles
el cant de mitjanit.

Deixeu?me... 

Xarxa 

HIROSHIMA

Pel colom, per l'oliver,
per l'angoixa del presoner,
i pel nen que res no hi fa
potser serà aquí demà.

Envers els mots de tots els jorns
envers les gestes de l'amor,
junt amb la por, junt amb la fam,
potser serà aquí demà.

Per tots aquells que ens han deixat
per tots aquells que no han marxat
per néixer del viure el desig,
potser serà aquí demà.

Junt amb els febles i amb els forts
junt amb aquells que estan d'acord
que no serien sols uns pocs,
potser serà aquí demà (bis)
la pau.

George Moustaky

WE ARE THE WORLD

lOh! Benvinguts a casa nostra.
Volem donar un missatge d'amor i d'esperança
que la nostra pau 'estengui vers el món
i que per tots junts sigui avui un dia nou.
 

VOLA 

Vola, vola ocell 
i no paris 
fins trobar 
la llibertat 
dins del teu cor.

Corre, corre fort 
corre i no tinguis por,
i porta en el bec 
la paraula pau,
i no et caçaran.

Vola dins del cor dels homes,
busca en ells una esperança,
cerca el fruit de la nova vida,
adona't dels estels que et miren.

Mira, mira els homes,
i veuràs que molts d'ells 
no són dolents,
que n'hi ha de bons.

Digues, digues?los 
que no es deixin vèncer 
per la por,
ni per l'engany,
ni per la mort.

Vola dins del cor dels homes...

Pep Nogueras 

TENS UN  AMIC 

Quan estàs molt preocupat 
i vols a prop l'estimat 
i res, res no va bé del tot.
Tanca els ulls i pensa amb mi 
que aviat seré amb tu
per fer la llum, a la més fosca nit.

Hauràs de dir el meu nom 
i sabràs al lloc on jo soc 
i vindré de pressa, a veure't de nou.
Primavera, estiu o tardor, 
tan sols has de dir el meu nom 
i seré altre cop amb tu,
tens un amic.

Quan la gent és tan freda 
que pot ferir?te avui 
i prendre't si els deixes el teu orgull.
Guarda el cor senzill
i crida de nou el meu nom 
i aviat sentiràs a trucar a casa teu.
 

Carole King 

QUE VOLEN AQUESTA GENT

De matinada han trucat,
són al replà de l'escala;
la mare quant surt a obrir 
porta la bata posada.
Què volen aquesta gent 
que truquen de matinada?

El seu fill que no és aquí
n'és adormit a la cambra.
Que li volen al meu fill?
El fill mig és desvetllava.
Què volen...

La mare ben poc en sap 
de totes les esperances 
del seu fill estudiant 
que ben compromès n'estava.
Què volen...

Dies fa que parla poc
i cada nit s'agitava.
Li venia un tremolor 
tement un truc a trenc d'alba.
Què volen...

Encara no ben despert 
ja sent viva la trucada 
i es llença pel finestral,
a l'asfalt d'una volada.
Què volen...

Els que truquen resten muts 
menys un d'ells, potser el que mana,
s'inclina pel finestral,
darrera xiscla la mare.
Què volen...

De matinada han trucat,
una hora la llei assenyala,
ara l'estudiant és mort 
és mort d'un truc a trenc d'alba.
Què volen...

Maria del Mar Bonet 

 

QUÈ SE N'HA FET D'AQUELLES FLORS?

Què se n'ha fet d’aquelles flors,
fa tants dies.
Què se n'ha fet d'aquelles flors,
fa tant de temps.
Què se n'ha fet d'aquelles flors?
Les noies en van fer un pom.
Qui sap si tornaran.
Qui sap si mai tornaran.

De les noies què se n'ha fet, 
fa tants dies
De les noies què se n'ha fet,
fa tant de temps
I de les noies, què s'ha n'ha fet?
Han anat a buscar els nois.
Qui sap si tornaran.
Qui sap si mai tornaran.

On han anat tots aquells nois,
fa tants dies...
A la guerra a ser soldats.
Qui sap...

Què se n'ha fet d'aquells soldats,
fa tants dies...
Les tombes els han cobert.
Qui sap ...

I de les tombes què se n'ha fet,
fa tants dies...
Fa temps que hi van créixer flors.
Qui sap...
 

Què se n'ha fet d'aquelles flors,
fa tants dies... 

Peter, Paul and Mery 

RESPON-ME

Amic que tants de cops em parles
aquí assegut,
ulls abatuts,
mai no has sabut
dir?ne allò just
del nostre absurd.

I avui que tinc el cos ple d'ànsia,
la meva sang,
les meves mans,
els meus afanys,
tots aquests anys
m'estan cridant.

Qui va vèncer?
Qui dels ferros forjats per les bombes 
va fer un poble nou?
Qui va vèncer?
Qui damunt de tants cossos aixafats
va aixecar aquella casa per a tothom?
Qui va vèncer?
Qui del llit s'aixeca amb el dret d'anar
pel carrer sense tenir por?
Pot dir?m'ho tu?
Pots dir?m'ho tu?
Saps que ningú.
Tots hem perdut,
tots som vençuts.

I amic, renegaràs amb força
d'aquesta nit,
de qui som fills,
d'aquest destí,
del nostre ahir
que ens ha traït.

Però amic més que buscar respostes,
cal adreçar 
el foc, la llar,
hem de guanyar
tots aquests anys
que estan cridant:

Qui va vèncer?...

Lluís Llach

CANÇÓ SENSE NOM

On vas amb les banderes i avions 
i tot el cercle de canons 
que apuntes al meu poble?

On vas amb la vergonya per galó,
i en el fusell, hi duus la por,
que apuntes al meu poble?

On vas quan ja l'infant 
no vol jugar,
perquè el carrer
vessa de sang
i ets tu qui l'omples?

On vas quan ja l'infant 
no pot mirar
ni el blau del mar 
ni aquell cel clar
i ets tu qui el robes?

Lluís Llach 

GUANTANAMERA

Yo soy un hombre sincero
de donde crece la palma.
Y antes de morirme quiero
echar mis versos del alma.

Guantanamera, guajira guantanamera…

Mi verso es de un verde claro
y de un carmín encendido.
Mi verso es un ciervo herido 
que busca en el monte amparo.

Con los pobres de la tierra
quiero yo mi suerte echar.
El arroyo de la sierra
me complace mas que el mar.

José Martì  

EL DESERTOR

Digneu-vos Gran Senyor escoltar la requesta
bo i que us sigui molesta del vostre servidor.

Encara no he estripat ni he llençat a terra 
l’ordre d’anar a la guerra que vos m’heu enviat.

Us dic, oh Gran Senyor! Que no vull anar a la guerra 
per convertir en desferra la carn de cap minyó.

Oïu senyor després, el clam de milers d’ombres
que de guerres i bombes no en volen tastar més.

D’ençà que visc al món he vist marxar als pares
he vist morir les mares de fills que avui no són.

He vist als presoners, els han robat la dona,
fou tan llarga l’estona d’absència dels guerrers.

Demà de bon matí jo tancaré la porta
d’una època ja morta i em posaré en camí

“No vulgueu obeir”, per valls i per muntanyes
cridaré a les cabanes i a qui em vulgui sentir

Si cal vessar la sang Vos en teniu de sobres,
deixeu estar als pobres tranquils damunt el fang.

I si m’heu d’empaitar aviseu la gent d’armes 
que jo aniré sense armes que poden disparar,
que poden disparar.
 

SACCO E VANZETTI

Sempre més Nicola i Bart
us durem dins dels nostres cors.
Vau marxar enduts per la mort,
Però per ella ens feu més forts.
 

Lletra Joan Baez 
Música Ennio Morricone 

GRACIAS A LA VIDA

Gracias a la vida que me ha dado tanto.
Me dio dos luceros que cuando los abro
perfecto distingo lo negro del blanco
y en el alto cielo su fondo estrellado
y en las multitudes al hombre que yo amo.

Gracias a la vida que me ha dado tanto.
Me ha dado el oído que en todo su ancho
graba noche y día grillos y canarios,
martillos, turbinas, ladridos, chubascos
y la voz tan tierna de mi bien amado.

Gracias a la vida que me ha dado tanto.
Me ha dado el sonido y el abecedario:
con el las palabras que pienso y declaro:
padre, amigo, hermano; y luz alumbrando
la ruta del alma del que estoy amando.

Gracias a la vida que me ha dado tanto.
Me ha dado la marcha de mis pies cansados;
con ellos anduve ciudades y charcos,
playas y desiertos, montañas y llanos
y la casa tuya, tu taller, tu patio.

Gracias a la vida que me ha dado tanto.
Me dio el corazón que agita su marco
cuando miro el fruto del cerebro humano,
cuando miro al bueno tan lejos del malo,
cuando miro al fondo de tus ojos claros.

Gracias a la vida que me ha dado tanto.
Me ha dado la risa y me ha dado el llanto;
así yo distingo dicha de quebranto,
los dos materiales que inundan mi canto
y el canto de ustedes que es el mismo canto
y el canto de todos que es mi propio canto 

Gracias a la vida que me ha dado tanto.
 

Violeta Parra 

SI TINGUÉS UN MARTELL

Si tingués un martell,
un martell al matí
d'un dia qualsevol,
aniria picant
per trencar les cadenes
que oprimeixen als homes
i que també a mi em tenen lligat talment 
talment com a tothom.

Si tingués una campana
que la sentís tothom,
sortiria un matí 
d'un dia qualsevol,
per fer-la repicar 
amb tota la meva força
i que es sentís arreu com una pregària,
un crit de llibertat.

Si tingués una cançó
que fos el nostre crit,
em voldria enrroquir
cantant de bon matí,
fins que tothom seguís
amb tota la seva força
una cançó que fos com una pregària,
un crit de llibertat.

Quan tingui el martell,
ressoni la campana,
cantem tots la cançó
plegats de bon matí
Petaran les cadenes
tremolarà la terra
i tot el món llançarà joiós 
un crit de llibertat.
 
 

 Peter, Paul  & Mary 

RAONS QUE RIMEN

Em parleu d'una tristesa 
la vinguda de l'hivern,
i creieu que és el final 
quan res no es pot esboirar. 

I el somrís que heu somiat 
i m’esperança oblidada
i dieu que voleu restar amb mi 
que voleu ser els meus amics. 

I us pregunteu on anem, 
on hi ha un vers una raó. 
I no voleu acceptar 
que es temps de recomençar 
de ser tan clars com els infants 
d'estimar-nos perquè no som estranys.

Jo tinc les flor i els infants 
per germanes i germans
el seu somriure ample i sincer 
alegra un dia plujós.
Com la música suau 
d'una tarda vora el mar 
són promeses d'un futur 
que esdevindrà realitat.

Quan s’enfonsen les ciutats 
i em desertat de ser lliures,
el sol es pon aviat 
et sents fred i et sents cansat.

Està escrit en el desert 
i en el cor de tots els homes, 
en les mans i els pensaments 
dels qui es fan com els infants. 

Només els qui es fan com ells 
podran retrobar la llibertat

Jo tinc ...

Jhon Denver 

DEIXA-HO CÓRRER,  JA ESTÀ FET

No et pensis pas que tot està molt bé, no,
seria massa planer;
no et pensis pas que tothom viu feliç, no,
seria massa senzill.

L’arbre que has plantat pot créixer tort o dret,
el consell que has pot ser llançat al vent,
l’home no pot ser a la mida que el volem,
deixa-ho córrer ja està fet.

No et pensis pas que tothom està bé, no  
malgrat la cara que fa;
no et pensis pas que tothom està bé, no,
malgrat la vida que fa;

La gana fa que el pa no sigui dur,
la por et farà plorar, pitjor per tu,
la nit d’amor no s’acabarà mai,
però ara ens toca despertar.

M’agradaria tenir una altra amiga
que fos tal com eres tu;
m’agradaria tenir una altra amiga
que m’estovés el cor dur.

Donar-li la soledat que ara tinc,
quan em cridés dir-li “Ara vinc”;
m’agradaria tenir una altra noia, sí,
que fos tal com eres tu.

Es pot ser molt feliç tenint els ulls tancats,
el temps que hi puguis estar;
es pot ser molt feliç tenint els ulls tancats,
si els obres la llum et farà mal.

Jo ja els he obert, he vist i ara me’n vaig,
la llum és massa clara però l’aigua no ho és tan,
no vulguis d’aturar el meu caminar,
deixa-ho córrer ja està fet.

Bob Dylan 

LLÀGRIMES AL CEL

Diràs el meu nom? Si ens trobem al Cel.
Serà tot igual? 
Quan ens trobem al Cel

Haig de ser fort i anar endavant
perquè no arribaré, a prop teu.

Em coneixeràs?  Si ens trobem al Cel.
I m’ajudaràs?  Quan ens trobem al Cel. 

Caminaré de dia i nit
per trobar-hi un sentit, a prop teu.

El temps m’enfonsarà, el temps em cansarà,
em pot trencar el cor. 

És això el què em dius?  És això?

Segur que al Cel, has trobat pau.
No hi hauran més llàgrimes, a dins meu.

  

By Eric Clapton