OCELLS DEL MEDI URBÀ i de mida mitjana


 

 

 

 
Estornell vulgar

© Fotografia: Bavarianbirds

Sturnus vulgaris

Alçada: 19 - 22 cm.

Presència: Tot l'any.

Presència: Resident i hivernant.

Alimentació: Omnívor.

Hàbitat: Àrees agrícoles i urbanes.

Identificació: A l'hivern, els mascles són foscos amb pics clars. A l'estiu desapareix el piguellat de les zones ventrals, però en manté un de tènue a l'esquena (és força difícil de diferenciar de l'estornell negre que no presenta pics). Les femelles són més gris-marronoses.
 
Comportament: Molt gregari, a l'hivern forma grans estols que volen de forma sincronitzada creant espectaculars figures a l'aire. Aquestes "actuacions" es poden observar molt bé quan van a ajocar-se al capvespre.
CATALUNYA: Present a tot el país. El seu nombre augmenta durant l'hivern quan s'ajunten en grans estols. Sorprenentment, aquesta abundant i coneguda espècie és relativament recent al nostre país: Va arribar pel nord i va començar a nidificar a mitjans dels anys 60 a Roses (Alt Empordà).
 

OLESA de MONTSERRAT: Molt comú. A l'hivern es poden formar estols de centenars d'individus. Els podrem veure ajocant-se al capvespre als grans pins del Parc Municipal o criant als àlbers de l'Areny de Vilapòu a la primavera.

Estornell negre

© Fotografia: Miguel Rouco

Sturnus nigra

Alçada: 19 - 22 cm.

Presència: Resident (tot l'any).

Alimentació: Omnívor.

Hàbitat: Àrees agrícoles i urbanes.

Identificació: Fàcil de comfondre amb l'estornell comú mascle. Se'n diferencia perquè té l'esquena completament negra, sense piguellat i les plomes del coll més llargues.

 
Comportament: Al contrari que l'estornell negre, durant l'hivern no migra i es manté a la zona de cria sense formar grans estols.
CATALUNYA: En plena expansió per casa nostra. Com l'estornell negre, fa poc que ha arribat a Catalunya. En aquest cas ho va fer des del sud establint-se com a nidificant a mitjans dels anys 70. Actualment encara li queda colonitzar les àrees pirinenques.
 

OLESA de MONTSERRAT: Es veu en colònies al nucli urbà i a l'Areny del Molí (sovint barrejat amb l'estornell vulgar). Cal, però, determinar el seu estatus i abundància.

Cotorreta de pit gris

© Fotografia: David Blevins

Myopsitta monachus

Alçada: 27 - 31 cm.

Pes: 90 - 140 gr.

Presència: Resident (tot l'any).

Alimentació: Fruits, llavors, plantes, ... vegetals de tota mena.

Hàbitat: Nucli urbà i zones agrícoles dels voltants.

Identificació: La part dorsal verdosa contrasta fortament amb les parts inferiors: Galtes, coll i pit són gris clar amb un barrat transversal fosc al pit. A partir del pit, les parts ventrals són d'un groc verdós, que es torna més verd al apropar-nos a la cua. Les primàries (plomes de les ales) tenen uns tons verd blavosos que es tornen més foscos cap a la punta de l'ala.

 
Comportament: Molt gregaris, formen grups molt sorollosos (una altre forma molt úil de detectar-les). Construeixen unes grans estructures globulars amb branquetes dalt dels arbres. A l'interior hi disposen unes cavitats on fer el niu o descansar.
 
CATALUNYA: Ocell introduït, té les poblacions més importants al Barcelonès i Baix Llobregat Sud, però també n'hi ha nuclis a altres ciutats i pobles de tot Catalunya.
 

OLESA de MONTSERRAT: Des de mitjans d'agost del 2005 hi ha un grup d'una desena d'individus que volta pel poble i que ja construït alguns refugis. Els podrem veure a les palmeres del jardí de La Clota.

 
Colom roquer

© Fotografia: David Blevins

Columba livia

Amplada d'ales: 62 - 68 cm.

Alçada: 30 - 35 cm.

Pes: 180 - 355 gr.

Presència: Resident (tot l'any).

Alimentació: Granívor.

Hàbitat: Principalment àrees urbanes, pobles, granges i zones agrícoles dels voltants.

Identificació: Coneguts de tothom, només hem d'assegurar-nos de no confondre'ls amb tudons (taques blanques a les ales i al costat del coll) o amb les xixelles (sense marques blanques). El colom domèstic té el carpó distintivament blanc.

 
Comportament: Sempre és interessant observar la parada nupcial dels mascles que persegueixen a les femelles tot inflant-se, fent el ban amb la cua i movent el cap amunt i avall mentre parrupegen.
CATALUNYA: Present a tot el País i sempre lligat a l'home. Se suposa que han d'existir algunes poblacions salvatges, però encara no han estat ben determinades davant la possibilitat que es tracti d'individus semi-salvatges (d'origen domèstic).
 

OLESA de MONTSERRAT: Molt comú. Colònies de cria per tot el nucli urbà i a zones properes (ponts sobre el Llobregat, La Puda, etc.). Els podrem veure a la plaça Catalunya.

 
Tórtora turca

© Fotografia: Petter La Tourrette

Streptopelia decaoto

Amplada d'ales: 48 - 56 cm.

Alçada: 30 - 32 cm.

Pes: 150 - 196 gr.

Presència: Resident (tot l'any).

Alimentació: Granívor.

Hàbitat: Zones urbanes i peri-urbanes.

Identificació: Més menuda que els coloms, de bec més fi i amb unes bandes blanques característiques i molt visibles en vol al final de la cua. Els colors clars permeten distingir-la fàcilment de la tórtora comú que no trobarem dins del poble.

 
Comportament: Els mascles tenen un crit molt característic que no parem d'emetre durant l'època de zel.
CATALUNYA: Està acabant de colonitzar tot el País. Va arribar a Catalunya durant els anys 80 i s'ha anat extenent per pobles i ciutats.
 

OLESA de MONTSERRAT: Freqüent i en expansió. Colònies de cria en zones arbrades del poble. En podrem sentir i veure al Parc Municipal i altres punts amb arbres alts propers.

 
Garsa

© Fotografia: Bavarianbirds

Pica pica

Amplada d'ales: 48 - 56 cm.

Alçada: 40 - 51 cm (20 - 30 cm de cua)

Presència: Resident (tot l'any).

Alimentació: Omnívor.

Hàbitat: Zones urbanes i agrícoles i espais oberts amb arbredes.

Identificació: Inconfusible amb la llarga cua i la combinació única de blanc i negre irisat.

 
Comportament: Titllades de plaga, sobretot per als caçadors que les acusen de devorar els ous de nius de perdius i altres ocells de caça, són molt perseguides. En defensa seva cal dir que es tracta d'un ocell molt intel·ligent que utilitza una gran varietat de recursos alimentaris i que, si no arriba a ser massa nombrosa (i no és aquest el cas olesà), no és tan perjudicial com diuen.
CATALUNYA: Comú a tot el País. Viu principalment a zones agrícoles i defuig tant zones on no hi hagi arbres com zones massa forestals. Des de fa uns anys colonitza ciutats i pobles amb èxit notable.
 

OLESA de MONTSERRAT: Molt comú. La població urbana està en augment. Es manté o baixa a la resta del terme. Les veurem al Parc Municipal, però també a tota la resta del poble, normalment volant per la part alta dels edificis.

© Jordi Cerdeira i Ribot (any 4, 2006)