Caixes-niu
MAI HEM DE MANIPULAR CAP CAIXA-NIU QUE TROBEM INSTAL·LADA I NO SIGUI NOSTRA!!!

Funció

Una caixa-niu és una estructura artificial que pot ser utilitzada pels ocells que fan niu a les cavitats dels arbres o de les roques. Les caixes-niu es col·loquen per a diverses espècies d'ocells més o menys amenaçades i beneficioses per l'home (mallerengues, picasoques blaus, colltorts, raspinells, papamosques, pit-roigs, cotxes, xots, mussols, gamarussos, xoriguers, gaigs blaus, puputs, xixelles, etc.), però sovint també les ocupen altres ocells oportunistes que podrien nidificar perfectament en altres llocs (pardals o estornells principalment).

Hem de tenir ben present que la col·locació de caixes-niu no és una solució definitiva .per a protegir aquestes espècies, tot i que la seva utilització pot ser útil per afavorir la seva supervivència.

El manteniment d'uns boscos en bon estat de salut (afavorint la presència d'arbres vells, sistemes d'explotació sostenible, actuacions encaminades a la prevenció dels incendis, etc.) són l'únic sistema eficaç per assegurar la supervivència d'aquests ocells.

© Fotografia: Jordi Cerdeira - 2003 -
Niu amb sis ous de mallerenga blava (Parus caeruleus) en una caixa-niu a Puigventós.
© Fotografia: Jordi Cerdeira i Ribot - 2003 -
Als boscos i petites agrupacions d'arbres del nostre terme, les caixes-niu són especialment útils perquè hi ha una manca important d'arbres vells amb cavitats naturals. Aquesta situació, produïda principalment pels incendis forestals dels anys noranta i per la desforestació de les zones riberenques, fa que els ocells que només nidifiquen en aquestes cavitats tinguin problemes importants per a trobar llocs adequats de cria.
 



 

Construcció

La construcció de caixes-niu és relativament senzilla i proporciona grans satisfaccions.

Les caixes-niu es poden construir amb diversos materials. La fusta és, sens dubte, el més assequible, el més natural i el més senzill de treballar. Mai hem d'utilitzar llaunes o pots de plàstic perquè, amb el nostre clima, es converteixen en veritables forns quan puja la calor.

Hi ha un gran nombre de models de caixes adaptats a les diferents espècies, hàbitats i als gusts dels constructors i no cal obsessionar-se amb les mides. Les que es donen per al model que s'explica a continuació són orientatives i poden ser modificades sense problemes en funció del material de què disposem. L'única excepció són els diàmetres d'entrada de les obertures: en aquest cas si que cal ser molt estricte si volem que sigui una espècie determinada la que utilitzi la caixa.

Si és possible, s'han d'intentar reutilitzar fustes ja que d'aquesta manera no col·laborem en la demanda de fusta que provocarà la desaparició d'arbres amb cavitats. Mai no hem d'utilitzar conglomerats o altres fustes que es facin ràpidament malbé amb l'aigua.

Caixa-niu per a estornells (Sturnus vulgaris) instal·lada en un bloc de pisos al nucli urbà. Niu acabat de construir (a dalt) i, setmanes després, amb un poll i un parell d'ous que no es van arribar a obrir (a baix). © Fotografies: Jordi Cerdeira i Ribot - 2004 -

 

---------- Passos a seguir ----------

T: Terra
L: Laterals S: Sostre
D: Darrera F: Frontal Gruix: 1 a 1,5 cm
(Mides en centímetres)

 

 

 

 

1. Marquem les peces a la fusta utilitzant llapis i cinta mètrica.

2. Serrem la fusta amb un xerrac i llimem lleugerament per eliminar estelles.

3. Clavem la peça del darrera i els dos laterals vigilant que quedin ben igualades per dalt.

4. Clavem el terra havent comprovat que s'ajusta correctament a les altres peces (si no fos així el llimarem fins que ho faci).

5. Clavem la part frontal comprovant que no impedeixi el correcte tancament de la tapa (la part frontal ha de quedar lleugerament per sota de la part superior dels laterals).

6. Collarem uns visos per fixar bé tota l'estructura.

7. Instal·larem la tapa mitjançant una frontissa (es fixa a l'exterior de la caixa unint la tapa amb la part del darrera).

8. Si volem penjar la caixa, amb un filferro galvanitzat (no es rovellen) farem una nansa que fixarem a la caixa pels laterals (mai per la tapa). Amb un filferro galvanitzat més gruixut ( Ø = 3 mm ), construirem un penjador com el de l'esquema.

© Jordi Cerdeira i Ribot - 2003 -

9. L'orifici d'entrada el podem fer abans de clavar la part frontal (recomanable) o un cop clavada. L'ideal és disposar de broques especials de corona per obrir el forat circular, però, si no en tenim, podem utilitzar una broca per fusta de mida gran i fer diversos forats que, en unir-se, ens han de permetre introduir-hi una llima amb la que aconseguirem fer la circumferència del diàmetre desitjat. Sempre farem l'entrada el màxim d'allunyada del terra de la caixa possible.

10. La tanca per evitar l'obertura de la tapa la farem amb un parell de claus que lligarem amb un filferro (van especialment bé els plastificats que trobarem en qualsevol capsa de joguines subjectant-les als cartrons o les que tanquen les bosses del pa de motlle).

11. Per acabar numerarem la caixa en un dels laterals i a la part frontal.

---------- Diàmetres d'entrada ----------

Espècie
Ø entr.
Observacions
Mallerenga carbonera (Parus major)
>30mm
Molt freqüent. És la mallerenga que ocupa un major percentatge de caixes-niu.
Mallerenga blava (Parus caeruleus)
>27mm
Freqüent o molt freqüent en boscos caducifolis. Pot ser foragitada de la caixa-niu per la mallerenga carbonera.
Mall. emplomallada (Parus cristatus)
>28mm
Comú, però només en pinedes.

Mallerenga petita (Parus ater)

>25mm
Freqüent en pinedes de muntanya. Li costa ocupar les caixes-niu.
Mallerenga d'aigua (Parus palustris)
>28mm
Molt localitzada a determinats boscos humits de Catalunya.
Pardal xarrec (Passer montanus)
>32mm
Freqüent en zones rurals humanitzades. Aquests últims anys, les seves poblacions estan disminuint. Foragita les mallerengues de les caixes-niu.
Pardal comú (Passer domesticus)
>38mm
Molt freqüent en zones humanitzades. Foragita les mallerengues de les caixes-niu. No depèn de les cavitats dels arbres per a fer niu.
Raspinell (Certhia brachydactyla)
>25mm

Comú, però rarament utilitza aquest model de caixa-niu.
Picasoques blau (Sitta europaea)
>40mm
Escàs. Present només en determinades àrees.
Cotxa cua-roja (Phoenicuros. ph.)
>30mm
Nidificant molt escàs a Catalunya.
 



 

 

Instal·lació

Instal·larem les caixes-niu ajudats per una perxa, una escala o ambdues coses i deixant una separació mínima entre elles de 50 a 80 metres. Les situarem en una branca lateral d'un arbre (penjada) o al tronc principal (lligada), sempre situada de 2 a 8 metres sobre el terra (alerta si la zona és freqüentada, perquè les caixes a menys de 3 metres d'alçada sovint desapareixen per robatori o són víctimes de bretolades).

Cal vigilar que l'orifici d'entrada quedi el màxim d'allunyat possible del tronc principal de l'arbre o d'altres branques que podrien facilitar l'accés als depredadors (genetes, mosteles, rates, gats, …).

Caixa-niu penjada

© Fotografia: Jordi Cerdeira i Ribot

El punt escollit no ha d'estar ni exposat al sol tot el dia (les temperatures a l'interior de la caixa arribarien a ser massa elevades), ni situat en una zona massa freda i humida. També evitarem que la caixa-niu quedi suspesa sobre un riu o riera, perquè quan els pollets abandonin el niu podrien caure-hi i ofegar-se.

Per lligar la caixa al tronc principal de l'arbre, farem un parell de forats a un dels laterals de la caixa per passar-hi un cable elèctric (com que estan folrats de plàstic no es fan malbé i queden ben fixades amb uns nusos senzills que seran molt fàcils de desfer a les revisions anuals).

Per a penjar la caixa ho farem fabricant una nansa i un penjador com els de l'esquema de l'apartat de construcció.

Caixa-niu lligada

© Fotografia: Jordi Cerdeira i Ribot
 



 

 

Manteniment
És imprescindible assegurar-nos que les caixes-niu que hàgim instal·lat es mantinguin en bon estat, sinó poden convertir-se en veritables trampes per als seus ocupants.

Cada hivern revisarem les caixes per a netejar-les (traurem els nius vells per evitar col·lapsar-les i eliminar paràsits) i comprovar que no tinguin desperfectes (principalment problemes amb la teulada i que es desclavin els laterals). Si es tracta d'una caixa-niu lligada al tronc d'un arbre, la deslligarem i la tornarem a lligar per assegurar el bon estat de la subjecció i evitar lesionar a l'arbre.

Una caixa en un estat dubtós s'ha de retirar per ser reparada o llençada. Mai l'hem de deixar durant una nova època de cria.

© Fotografia: Jordi Cerdeira i Ribot - 2003 -
Niu amb pollets de pocs dies d'edat de mallerenga carbonera (Parus major) en una caixa-niu situada al terme olesà.
 



 

 

Ocupació
 

Les caixes-niu per a insectívors ja han d'estar col·locades al febrer que és quan comencen a buscar lloc per a nidificar les principals espècies que les ocupen.

© Fotografia: Jordi Cerdeira i Ribot - 2003 -
Niu amb pollets de mallerenga carbonera (Parus major) d'edat força avançada - ja presenten plomes - en una caixa-niu situada al terme olesà.

A finals de febrer i durant el març les mallerengues van fent el niu amb molsa, pèls, pinassa, etc. a l'interior de les caixes. Des de principis d'abril hi covaran els ous les mallerengues carboneres, les blaves i les emplomallades van una mica més tard.

A mitjans d'abril podrem controlar fàcilment l'ocupació de les caixes observant les contínues entrades i sortides dels adults que porten menjar als polls durant la vintena de dies que dura la criança.

Les segones postes de les mallerengues carboneres i les postes de reposició (quan és perd la primera per qualsevol causa) de les blaves i emplomallades que només crien un cop, fan que puguem tenir caixes-niu ocupades fins a principis de juliol. A partir d'aquesta data acostumen a quedar buides. Tot i això, és interessant deixar-les penjades durant l'hivern perquè són utilitzades com a refugi per a passar les nits més fredes.

 



 

 

Projectes
 

Els projectes amb caixes-niu requereixen d'una bona preparació i sobretot de constància, però mantenir un parell o tres de caixes en bon estat és força senzill. A Olesa actualment se n'estan portant a terme un parell de projectes d'àmbit escolar, a part de les caixes-niu que, de forma més puntual, es mantinguin per part de particulars.

Si tens alguna caixa-niu instal·lada (no cal que sigui a Olesa), envia un e-mail amb les seves dades (mides, lloc on és situada, espècie que l'ocupa, etc.) i fins i tot una fotografia.

- Caixes-niu al nucli urbà: Projecte dut a terme per alumnes d'ESO de l'Escola Povill des del curs 2001-02. Es pengen caixes-niu destinades a les mallerengues (Parus sp.) a diferents zones verdes del poble. S'hi ha detectat la nidificació de mallerengues carboneres (Parus major), mallerenga blava (Parus caeruleus), pardal domèstic (Passer domesticus), pardal xarrec (Passer montanus) i la presència de dragons(Tarentola mauritanica) i ratpenats (quiròptera). Aquest any (2007) es mantenen 17 caixes-niu repartides pel nucli urbà (parc municipal, plaça de l'Oli, Font d'en Roure, Parc de la Central i pati de l'Escola Povill). Més informació a la a la web de l'Escola Povill.

- Caixes-niu per als pardals xarrecs: Projecte dut a terme per alumnes d'ESO de l'Escola Povill des del curs 2002-03. Es pengen caixes-niu destinades a les mallerengues (Parus sp.) i, especialment, als pardals xarrecs (Passer montanus) a l'Areny de Vilapou. Aquest any (2007) es mantenen 20 caixes-niu. Més informació a la a la web de l'Escola Povill.

- Caixes-niu a la roureda de les Valls (2004): Caixes-niu per a ocells insectívors on crien mallerengues carboneres (Parus major) i mallerenga blava (Parus caeruleus). (J.C.)

- Caixes-niu urbana (2004): 1 caixa-niu de mida mitjana en un edifici al nucli urbà ocupada per estornells (Sturnus vulgaris). (J.C.)

 

 

© Fotografia: Jordi Cerdeira i Ribot - 2003 -
Caixa-niu de l'Escola povill instal·lada per alumnes de 1r d'ESO a la zona de La Central.



 

 

 

Per a més informació...
 

Guía de las Cajas nido y Comederos para aves y otros vertebrados

J. Baucells, J. Camprodon, J. Cerdeira i P. Vila
Lynx Edicions (Bellaterra), 2004.
ISBN 8487334555
Al llibre hi trobareu informació exhaustiva sobre caixes niu i menjadores: construcció, col·locació i manteniment; els diferents models; la biologia de les espècies d'aus i altres vertebrats que les ocupen; com utilitzar-les per a l'estudi i protecció de les poblacions d'ocells i el seu interès com a eines per a l' educació ambiental.
(271pàgines; 16X24cm)
   
També podeu cercar a l'apartat de RECURSOS d'aquesta web
 



© Jordi Cerdeira i Ribot (any 2, 2005)

 

 

eXTReMe Tracker