Miquel Blay i Fàbregas
Els primers freds


Els primers freds, de Miquel Blay

Títol: Els primers freds
Autor: Miquel Blay (Olot, 1866- Madrid, 1936)
Cronologia: 1892
Tècnica: Talla
Tipologia: Escultura exempta
Material: Marbre blanc
Mides: 2,93 x 1,95 m.
Estil: Realista / simbolista
Tema: Anecdòtic i costumista
Localització: MNAC (Barcelona)

Context històric: Importància de la burgesia industrial catalana. Crisi política de finals de segle. Generació del 98. Modernisme plàstic, arquitectònic i literari. El panorama de l’art en l’Espanya d’acabaments del SXIX era relativament mediocre. El relatiu endarreriment econòmic i social del país s’afegia al predomini d’uns gustos estètics molt conservadors i marcadament limitats pels prejudicis ideològics i morals. El resultat era una creació artística no excessivament abundosa dependent d’uns encàrrecs no massa ambiciosos i marcats per uns forts convencionalismes estètics. Per imitació d’allò que es feia a París, a Madrid i a Barcelona es convocaven certàmens artístics, on es premiaven les obres i els autors guanyadors. Primers Freds va obtenir la Primera Medalla a l’ Exposición Nacional de Madrid el 1892, on va ser unànimement lloada pels crítics i pel públic en general. El 1893 va ser exposada a Barcelona, al Cercle Artístic de Sant Lluc i va ser també molt ben rebuda, cosa que va significar un estímul per l’orgull patriòtic, atès que l’autor era català.

Estil: Modernisme s’accepta Realista/simbolista.

Característiques: Tema quotidià, però la nuesa l’allunya del realisme anecdòtic.

- Material: marbre.

- Embalum rodó. - Composició tancada. - Predomini de la línea corba. - Gran minuciositat i realisme anatòmic: (morbidesa, plecs de la pell), unifacialitat.

Descripció formal:

L’acabat de la figura masculina és extremadament realista. Amb un domini tècnic magistral, la representació de la pell, vella i arrugada, aconsegueix un efecte molt versemblant de l’aspecte d’una persona d’edat. La figura de la nena té en canvi un acabat menys descriptiu, menys detallat, de formes arrodonides, suavitzades, com una mica evanescents o vaporoses. Hom ha interpretat aquesta diversitat d’aspectes com un manifest visual del gust de l’artista, que associa a l’ancianitat l’estil “vell” (el realisme), que ha de desaparèixer i que es contraposa a l’estil “nou” (el modernisme) que, ple de joventut, s’imposarà aviat. El tema i les característiques descrites dels personatges, manifesten una clara influència del Simbolisme, innovador moviment europeu de l’època. A banda del grup en marbre exposat a Madrid, existeix una versió autenticada i idèntica en guix, que s’exposa a Barcelona. Un dels estudis previs al grup definitiu, que preveia representar vestides les dues figures, es troba, buidat en bronze, a Olot. Les seves dimensions són molt menors (0,68m).

La primera de les versions, la de guix, respon a l'època de l'idealisme, un corrent potenciat pel llavors influent Cercle Artístic de Sant Lluc, l'escultor del qual més conegut era Josep Llimona. Els personatges apareixen nus, la qual cosa dramatitza encara més l'escena, i s'aprecia d'una manera més palesa, el contrast entre la figura de l'ancià, rude, encorbada, resignada, i fins a patètica, amb la de la nena, suau, feta amb manyaga i buscant la protecció del major.

El grup de bronze, és una síntesi entre el realisme, l'idealisme, els sentiments que inspiren els personatges i elements de l'art de Rodin, al qual Blay havia conegut durant la seva estada a París. Aquí la figura de l'ancià sembla més desafiador que en l'anterior i el material transmet una major sensació d'orgull, que la resignació de la de guix. És molt clar el contrast entre el detallisme exagerat del rostre de l'ancià i la dolça difuminació en la nena, amb un modelatge molt suau i esfumat en els contorns.

---------------

De l'obra, Els primers freds, existeixen dues versions, la del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que està realitzada en guix,

i l'obra 1892, efectuada en bronze, les dimensions del qual són de 68x50x34 i que es troba en el Museu regional de la Garrotxa, a Olot.

Temàtica, significat, funció.

Temàtica: El grup està format per dues figures. Un home vell, sedent i una nena de peu dret que se li recolza. L’home té els músculs en tensió, les extremitats arraulides i el rostre contret per una expressió de fred intens. La nena també té aspecte de passar fred i s’aproxima al vell en cerca d’empara. L’home mira frontalment, a l’espectador. La nena dirigeix la mirada al vell, com cercant auxili d’aquest. Tal com era freqüent en el seu temps, no es tracta de la representació d’un tema extret d’un paratge literari, o un esdeveniment històric ni mitològic, sinó que s’espera que l’espectador “reconstrueixi” una història la imatge de la qual representa l’obra d’art. Hom pot iniciar d’aquesta manera un “joc” imaginatiu en el que es tracta de reconstruir una “història” inventada l’escena de la qual s’escaigui més. Una història més o menys amanida d’elements sentimentals i melodramàtics de tipus filosòfic o moral, o simplement més banals o, fins i tot, un determinat nivell de reflexió social, per bé que en format moderat i gens compromès, respecte la dissort que acompanya la pobresa, etc.

Significat: Hom ha interpretat aquesta diversitat d’aspectes com un manifest visual del gust de l’artista, que associa a l’ancianitat l’estil “vell” (el realisme), que ha de desaparèixer i que es contraposa a l’estil “nou” (el modernisme) que, ple de joventut, s’imposarà aviat. El tema i les característiques descrites dels personatges, manifesten una clara influència del Simbolisme, innovador moviment europeu de l’època.

Miquel Blay aconsegueix trencar amb aquesta obra el llenguatge tradicional, aquella tradició realista que es mantenia durant tot el segle XIX. Apareixen aquí amb força el simbolisme i els principis que defineixen al modernisme, encara que en aquestes obres ens trobem amb un fort component anecdòtic. 

Funció: Decorativa

La formació de Miquel Blay i Fàbregas com a escultor, comença a la primerenca edat de 14 anys en el taller d'escultura religiosa dels germans Vayreda, una institució a Olot durant l'últim quart del segle XIX. Adquireix un gran domini del dibuix i de la tècnica escultòrica, creant un art molt personal ple de vida i força expressiva. És un autor que destaca en una època decadent quant a les arts plàstiques.

Va completar la seva formació a París i Roma entre l'última dècada del XIX i va començar a treballar a Madrid i Barcelona, tant en obres de taller com en projectes monumentals, com la sèrie Els primers freds (1892) (Museu d'Art Modern de Barcelona), el grup escultòric del Palau de la Música Catalana, Cançó Popular, i la font de la plaça d'Espanya, entre altres obres. 

En la seva estada a París havia conegut les noves tendències de l'escultura francesa, el naturalisme social de Meunier, i l'idealisme simbolista, per això la seva obra es debat, com la de Josep Llimona entre el naturalisme i l'idealisme, amb els quals tracta en la mateixa obra a l'avi i a la nena.

 

 
Pàgines de batxillerat humanístic i artístic. Javier Arrimada 2021