VOCABULARI DE GEOGRAFIA


PADRÓ

Llista pública i autoritzada on es relacionen tots els habitants d'un terme municipal en una data determinada. En l'actual legislació de l'estat espanyol, tota persona, fins i tot els estrangers que visquin habitualment en el territori de l'estat espanyol, han d'ésser empadronats en un sol municipi, i és sempre vàlida la darrera inscripció quan n'hi hagi més d'una. El padró municipal és confeccionat cada cinc anys i rectificat anualment amb referència al 31 de desembre. El padró constitueix un document públic en el qual consten noms, cognoms, edat, sexe, professió, estat civil, relació amb el cap de casa, etc.

PAÍS

Té diverses acepcions: unitat paisatgística (la Cerdanya), terra o contrada (país de bolets), terriotori propi d'una ètnia determinada (País Basc), territori d'un estat independent.

PARC TECNOLÒGIC

 Nou espai industrial fora dels límits urbans, amb vies ràpides i prop dels centres universitaris i laboratoris d’alta tecnològia. Ex el parc del Vallès a Cerdanyola.

PLA D’ESPAIS D’INTERÈS NATURAL (PEIN)

El PEIN defineix i delimita una xarxa de 145 espais naturals representatius de l'àmplia varietat d'ambients i formacions que es troben a Catalunya, des de l'alta muntanya a les planes litorals, i dels boscos eurosiberians als erms semidesèrtics. La superfície global acumulada d'aquests espais equival aproximadament al 21% del nostre territori. Pel que fa a la distribució territorial dels espais. Hi ha, conseqüentment, una clara predominança dels ambients de muntanya..

PLUJA ÀCIDA   

Precipitació aquosa que conté en dissolució els àcids sulfúrics i nítrics produïts per la combinació dels òxids de sofre i nitrogen, despresos en els processos industrials, amb el vapor d'aigua atmosfèric. Aquesta pluja té efectes altament corrosius i provoca un augment fortíssim de l'acidesa dels rius i llacs i, en general, del sòl, el qual priva del calci per lixiviació. Ex la central tèrmica de Cercs

POBLACIÓ ACTIVA

Població que té l'edat mínima per a accedir al mercat laboral i es troba en situació d'ocupació o bé en estat d'atur o desocupació. Hom entén per població activa ocupada aquella que realitza una activitat econòmica de la qual obté una remuneració. La població activa desocupada és aquella que busca la seva primera feina o que ha deixat l'activitat econòmica que realitzava anteriorment a la situació de desocupació. El mesurament d'aquest darrer grup de població ve donat per la proporció de població activa; és a dir, la relació entre el conjunt de la població activa respecte del total de la població. La taxa d'ocupació relaciona el nombre de persones ocupades respecte del total de la població activa, mentre que la taxa d'atur relaciona el nombre de persones desocupades respecte del conjunt de la població activa. La relació de dependència és la proporció d'individus en edat no activa respecte del conjunt d'individus que es troben dins les edats considerades com a període d'activitat humana, preferentment entre els 20 i els 64 anys.

POBLACIÓ INACTIVA    

Part de la població que no exerceix cap tipus d'activitat econòmica remunerada, ni es troba en disposició de poder-ne realitzar cap (persones que desenvolupen feines de la llar, infants, estudiants, rendistes, jubilats i persones que realitzen el servei militar). La proporció entre la població activa desocupada i la població inactiva respecte de la població activa ocupada dóna lloc a una relació de dependència del conjunt de la població improductiva respecte de l'econòmicament productiva.

PRODUCTE INTERIOR BRUT (PIB)

Agregat que coincideix amb el PNB, després de la deducció prèvia del produït pels factors nacionals situats a l'estranger i afegint-hi el produït pels factors estrangers situats a l'interior

PROVÍNCIA

El decret del 30 de novembre de 1833 establia la divisió de l'estat espanyol en 49 províncies (50 d'ençà del 1927), de les quals quatre corresponien al Principat. Cada província quedava dotada d'un governador civil com a delegat del govern central i suprema autoritat dins el departament i una diputació provincial com a corporació representativa, que en el seu origen era d'elecció democràtica popular. El 1913 fou autoritzada la constitució de la Mancomunitat de Catalunya que incloïa les quatre províncies del Principat, i el 1932 es constituí la Generalitat, que decretà (1936) una divisió de Catalunya en nou regions o supercomarques i 38 comarques. El 1939 la desaparició de la Generalitat comportà el restabliment de les quatre províncies catalanes. Els límits de les fronteres provincials tallen pel mig zones d'identitat fisiogràfica, històrica i socioeconòmica i no respecten els límits naturals, particularment pel que fa a les províncies valèncianes, dins les quals queden elements castellans i aragonesos. La institució responsable és la diputació provincial i els delegats del govern central.

PIB PER PPA

Valoració dels preus en funció de la renda del país i no comparat amb països diferents.

QUART MÓN     

Terme amb el qual hom designa les mancances i la marginació que pateixen determinats col·lectius inserits en societats en les quals bona part dels seus integrants gaudeix d'abundància i de prosperitat. Generalment és associat a grups minoritaris: presos, homosexuals, immigrats, minories ètniques, aturats, drogoaddictes, etc. A Catalunya el terme fou introduït per l'organització Justícia i Pau. El barri de la Mina a Barcelona.

QUATRE MOTORS D’EUROPA

Grup de treball creat al 1988 del qual formen part Baden-Wurttemberg, Catalunya, Llombardia i Roine-Alps. Grup de pressió per impulsar polítiques europees afavoridores d’aquestes regions.

RECICLATGE    

Procés econòmic d'aprofitament de les deixalles, per a recuperar-les, reavaluar-les i reutilitzar-les com a matèries primeres secundàries i que n'implica un triatge per a homogeneitzar-les. Els procediments són: reutilització (usos múltiples), postutilització (granulats de pneumàtics vells, per exemple) i postreutilització (paper reciclat). Alhora que elimina deixalles, el reciclatge redueix la contaminació i crea valor econòmic. Afavorit pels estats, ha esdevingut una branca productiva important que, de vegades, genera un comerç internacional significatiu. Ex són el reciclatge del paper.

RECURS NO RENOVABLE    

Recursos generats per la natura i que són finits com el carbó o el petroli.

RECURS RENOVABLE   

Són aquells regenerats de manera natural a un ritme igual o superior que la seva explotació. Ex l’energia solar

REGIÓ

Extensió de territori caracteritzada per certes circumstàncies (clima, producció, topografia, administració, etc).

RENDA MÍNIMA D’INSERCIÓ (RIM)

Pagament mensual molt modest per les persones sense recursos i per erradicar la pobresa extrema.

REVOLUCIÓ BLAVA      

Multiplicació de les extraccions de peix entre la dècada dels 50 i dels 70 tot pensant en uns recursos il·limitats.  Ex l’aparició de la pesca industrial.

REVOLUCIÓ VERDA      

Increment espectacular de la producció de cereals en països en via de desenvolupament, especialment els anys 1965-85, que tingué lloc per la utilització de varietats d'alt rendiment de blat, ordi i blat de moro. El terme fou emprat per primera vegada l'any 1968 pel doctor Williams S.Gaud, director de l'Agència per al Desenvolupament Internacional (EUA). L'aspecte més positiu de la revolució verda és la seva contribució a la lluita contra la fam en països en desenvolupament. L'any 1970 s'atorgà el premi Nobel de la pau a Norman Bourlaug, director del programa de millora que permeté l'obtenció de varietats de blat d'alt rendiment. El potencial productiu d'aquestes varietats solament es manifesta si se'ls proporciona fertilitzants i aigua suficients. A més a més, sòl ésser necessari protegir els conreus contra plagues, malalties i males herbes. El primer antecedent de la revolució verda s'ha de buscar als EUA els anys 1930, quan els agricultors començaren a utilitzar varietats de blat de moro híbrides que donaven un rendiment dues o tres vegades superior al de les varietats tradicionals de pol·linització lliure. La revolució verda pròpiament dita s'inicià a Mèxic l'any 1943 quan el govern mexicà, amb l'ajut de la Fundació Rockefeller, inicià un programa de millora. L'encreuament de varietats de blat tradicionals amb una d'origen japonès (Norin 10) permeté obtenir varietats molt productives. El programa de millora anteriorment esmentat conduí cap a la creació del Centre Internacional de Millorament del Blat de Moro i del Blat (CIMMYT), un dels centres d'investigació agrària més reconeguts internacionalment.

SOSTENIBILITAT     

Conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la biodiversitat i evitar, en darrer terme, la degradació de la biosfera provocada per l'acció humana. La difusió de l'expressió té l'origen en l'anomenat Informe Brundtland, encarregat per les Nacions Unides i fet públic el 1987. Per tal d'ésser efectiu, el desenvolupament sostenible comporta diverses mesures: utilització racional dels recursos per a evitar-ne el ràpid exhauriment, eliminació o reducció al màxim del potencial contaminant de les energies, reaprofitament dels residus industrials o del consum, protecció activa d'espais naturals, etc. El nivell de degradació mediambiental, les perspectives d'empitjorament i la necessitat d'una acció internacional concertada per a evitar-lo portaren a la celebració de la primera Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient (Rio de Janeiro, 1992), a la qual han seguit altres de similars. La trobada evidencià sobretot les grans dificultats en l'aplicació de polítiques de desenvolupament sostenible a causa de les posicions que, a grans trets, separaven els estats rics dels pobres.

TAXA DE DEPENDENCIA

Percentatge de persones majors de 65 anys sobre el total de la població. En Suècia és del 16,7 % mentre a Indonèsia és del 4,6 %

TAXA DE FECUNDITAT  

Resultat de dividir el nombre de nascuts vius entre les dones entre 15 i 49 anys * 1000. Taxa general de fecunditat a Catalunya (2000): 52,30%.

TAXA DE MORTALITAT

Resultat de dividir els morts en un any natural entre el nombre de població i multiplicant per mil. A Cardedeu era del 6,2 ‰   al 2001.

TAXA DE MORTALITAT DEL MENORS DE 5 ANYS (TMM5)

Indicador emprat per la UNICEFF ja que és un indicador fiable del benestar de la infància.  Mentre a Haití al 1995 era del 134 ‰ a Japó baixava al 6 ‰

TOYOTISME

Mètode d'organització del treball —oposat al taylorisme— introduït per les empreses japoneses, basat en la producció ajustada, l'aplicació de la qualitat total i la implicació absoluta dels treballadors en el procés de producció. Una de les bases d'aquest sistema són els anomenats "cercles de qualitat", equips formats pels treballadors que estudien la qualitat d'un producte i, sobretot, l'adequació del procés productiu. Es basa en la premissa que el treballador millora el seu rendiment si participa activament en equips de treball on pot comunicar les queixes i pot suggerir innovacions i millores del procés de produció. Tot plegat comporta una major implicació i responsabilitat del treballador

TRACTAT DE LA UNIÓ EUROPEA

Tractat, dit també de la Unió Europea, signat pel febrer del 1992, pel qual hom ratificava els acords presos en la reunió del Consell Europeu celebrada a la ciutat de Maastricht pel desembre del 1991. Continuació del tractat de Roma, comportà avenços substancials en la política exterior i la de defensa comunes (Unió Europea Occidental), en les facultats del Parlament i la Comissió, en els fons de cohesió, en la cooperació judicial, en els drets de vot i de candidatura en les eleccions judicials i europees, i impulsà sobretot la unió econòmica i monetària. L'entrada en vigor del tractat (octubre del 1993), que donà lloc a a la Unió Europea (UE), experimentà un retard important per la forta oposició en diversos estats. El 1997 fou signat el Tractat d'Amsterdam, que ratificava el de Maastricht i possibilitava l'adhesió de nous membres i entrà en vigor el 1999, desprès de ser aprovat pels estats membres de la UE..

TOUR OPERATORS   

Empreses turístiques que controlen la totalitat del procés disposant d'agències de viatges, companyies de transport i fins i tot, indústria hotelera. .

TURISME DE MASSES    

Desenvolupat als països rics a partir de 1950 i es centra en la Mediterrània oriental, sud-est asiàtic, nord- Amèrica i d’altres zones. Ex en Espanya, el turisme implica la primera indústria nacional.

TURISME RURAL     

Modalitat de turisme consistent a passar les vacances en un habitatge rural que comporta, normalment, la convivència amb la gent del camp i la participació en activitat agrària. Anomenat també 'turisme rural', sol ser una activitat subsidiària del pagès, per la qual cosa hom no exigeix llicència turística. L'agroturisme mobilitza uns recursos ja existents però subexplotats (treball, vendes directes de productes típics o ecològics) i reavalua algunes estructures (edificis, medi rural, etc).

TURISME VERD

Turisme considerat respectuós amb el medi ambient que consisteix a viatjar amb l'objectiu de visitar àrees naturals sense destorbar-les, de manera que se'n promou la conservació, amb un impacte ambiental i cultural baix, i afavoreix una implicació activa i beneficiosa de les poblacions locals. Ex l’ajut al tercer món

UNIÓ ECONÒMICA I MONETÀRIA    

Tractat aprovat a la ciutat neerlandesa de Maastricht l'11 de desembre de 1991 .La Unió Econòmica i Monetària (UEM) significa la total llibertat de circulació de les persones, del béns, els serveis i els capitals en tota la Comunitat Europea, la fixació irrevocable de les paritats entre les monedes nacionals dels dotze estats membres, i l'adopció d'una moneda única: l'euro.

ZONA D’URGENT INDUSTRIALITZACIÓ (zur)

Zones afavorides per la instal·lació de noves indústries en substitució d’antigues en crisi. Ajuts pel finançament o en la creació d’infraestructures. Ex. La comarca del Berguedà.            

(Elaboració pròpia a partir de la Hiperenciclopèdia)