Menhir dels Palaus (Agullana) MEGALITISME A  L'ALBERA


 
Monuments megalítics de L'Albera
  1.  Cista de la Creu de Principi (Albanyà)(1)
  1. D. del Coll de Madàs I (Cantallops)
  1. Pedra Dreta o Roc d'en Rotllan  (M. Cabrenys) (2)
  1. D. de Coma del Gall (Cantallops)
  1. D. Puig de Can Eres (Darnius)
  1. Grup d'Espolla
  1. Menhir Roc del Frare (Agullana)
  1. Grup de Rabós
  1. D. de Rocalba (Agullana)
  1. Menhir del Mas Roqué (Vilamaniscle)
  1. D. Jaça d'en Torrent (L'Estrada/Agullana)
  1. D. del Passatge/Tomba de l'Abat (Llançà) 
  1. D. Barraca del Lladre (L'Estrada/Agullana)
  1. D. Puig d'Esquers I (Llançà)
  1. Menhir dels Palaus (L'Estrada/Agullana)
  1. D. Puig d'Esquers II (Llançà)
  1. Grup de La Jonquera
  1. D. Pla dels Capellans (Colera)
  1. Grup de Capmany
  1. D. del Mas Patiràs (Colera)
  1. Grup de Sant Climent de Sescebes
  1. D. del Coll de la Farella/Querroig (Port-Bou)
(1) Situada al Massís del Bassegoda.  (2)Situat al Massís de Les salines.
     Pots veure la situació de les concentracions megalítiques (grups ) en els enllaços fent  Clic  !
Construccions megalítiques a la Serra de L'Albera

Pel que fa als tipus de sepulcres que hi podem trobar, hem d'afirmar que la gran majoria són sepulcres de corredor (36), en quantitat semblant a l'altra zona estudiada, Serra de Roda-Cap de Creus, (34). També hi trobem galeries catalanes (5). Així mateix hi podem trobar fins a 8 arques amb vestíbul pou, mentre que a la segona zona no hi són presents. Pel contrari, no hi ha restes de cap cista amb túmul, presents únicament a la zona veïna. La majoria dels dòlmens d'aquesta zona, es situen en una franja altitudinal que se situa entre els 100 i els 400 metres, i en terreny pla quasibé sempre. S'orienten cap al sud i sud-est (poques excepcions , cap el sud-oest). La  disposició de les lloses dels sepulcres més antics, de cambra subcircular i trapezoïdal, és solapada, tot el contrari que les dels sepulcres més recents, galeries catalanes i arques -pou , que presenten les lloses verticals alineades. La majoria de les construccions, a excepció de les cistes amb túmul (colgades completament pel túmul), estaven pensades per a ésser reutilitzades amb rituals d'inhumació.
Pel que fa a la cronologia, sembla que els sepulcres de corredor més antics varen ser construïts al llarg del neolític mitjà (3500-2700 aC), els sepulcres de cambra rectangular i les galeries catalanes durant el neolític final (2700-2200 aC) i les arques amb vestíbul pou, ja coetànies de la cultura campaniforme durant el calcolític (2200-1800 aC).
La zona de l'Albera , es caracteritza per una important presència de menhirs  (no menys de 13). Per la seva forma, els podríem classificar  en estel.liformes (La Murtra,
Estanys I, etc.),fal.liformes (Els Palaus, Estanys II) i antropomorfs (Quer Afumat). 
 El seu emplaçament en alçada va des de la plana, dels 100 fins als 400 metres sobre el nivell del mar. Els materials de construcció, són d'origen local (granit , pissarra) i la seva orientació tant potser est-oest com nord-sud.
La seva funció deuria ser la de senyalitzar un territori o la proximitat d'una necròpolis. En casos excepcionals, com el de La Murtra , amb un menhir petit al seu costat, o Estanys I, amb restes d'un fossat,  es fa molt probable la hipòtesi de considerar-los com a llocs de reunió o celebració dels grups socials que vivien en la zona.
La seva cronologia sembla ser coetània amb la construcció dels sepulcres de corredor  més antics, es a dir durant el neolític mitjà, continuant-se la seva construcció durant el neolític final-calcolític.





























































































Introducci -Generalitats del MegalitismeMegalitisme a S de Rodes-Cap de CreusProposta did ctica del MegalitismeGlossari de termes del MegalitismeBibliografia,enllaços i notícies del MegalitismePortada de la web