|
|
Els orígens
del korfbal es troben més en la recreació que en l'esport
d'alt nivell.
El korfbal es va originar a Holanda a començaments del s. XX.
Nico Broekhuyzen, professor d'Amsterdam, va elaborar la idea del joc en
un curs d'estiu impartit a Suècia, on va determinar les regles.
Posteriorment ho va reglamentar, codificar i institucionalitzar.
Encara que la forma primitiva del korfbal fos importada de Suècia
pel seu creador i fundador, es pot establir que el korfbal és d'origen
holandès, doncs durant els seus gairebé 100 anys d'història
el joc va evolucionar fins a convertir-se en un esport reconegut a Holanda
i, posteriorment, fora d'aquest país.
El korfbal ha anat experimentant una evolució en les normes i en
l'estructura de joc, com ha succeït també en altres esports.
És històricament un esport d'exterior (outdoor) (1902),
i el joc original es fonamentava en 3 seccions de joc: una de defensa,
una intermèdia i una d'atac.
Més endavant va aparèixer l'inicialment anomenat micro-korfbal,
una adaptació a 2 seccions en sales interiors (indoor) (1952),
on es va suprimir la intermèdia, guanyant el joc en velocitat i
vistositat. El micro-korfbal inicial va passar posteriorment a ser l'actual
korfbal, practicat tant en camps a l'aire lliure, de dimensions majors,
com en pistes cobertes.
En 1903 es va fundar la primera associació: l'Associació
Holandesa de korfbal (DKA).
En 1920 es va estendre a Bèlgica des d'Holanda, fet que converteix
a aquests dos països en els pioners en la seva pràctica, i
actualment són els clars dominadors en les competicions internacionals.
Avui en dia, el número aproximat de practicants que hi ha a Holanda
és de 100.000.
La seva expansió europea comença en 1946 per Anglaterra,
França i Alemanya i, gairebé simultàniament, en les
Antilles Holandeses, Índia, Indonèsia, Xina Taipei i altres
països de la zona asiàtica, així com posteriorment
en Austràlia i Estats Units d'Amèrica.
|
En 1933 es funda la
Federation International de Korfbal (FIK), que en 1982 passa a ser la
International Korfball Federation (IKF)
El korfbal té federacions en diversos països agrupades en
la IKF, i va ser reconegut pel Comitè Olímpic Internacional
(COI) -essent esport d'exhibició en els Jocs Olímpics d'Amberes
(1920) i en els Jocs Olímpics d'Amsterdam (1928).
Cap els 70 s'introduí el korfbal a Portugal i alhora a Espanya.
Marbella (Màlaga) va ser on es va iniciar la pràctica a
Espanya amb un considerable número de practicants. Posteriorment
es va estendre cap a altres zones i amb el transcurs del temps va decaure
la pràctica.
Catalunya va ser la comunitat autònoma on va arrelar i és
on en l'actualitat se situen la majoria de clubs i entitats. Terrassa
va ser la ciutat pionera en la seva pràctica a començaments
dels 80.
El 1982 es va fundar l'Associació Catalana per a la Promoció
i Pràctica del Korfbal (ACPPK).
El korfbal va ser reconegut el 1990 per la Secretària General de
l'Esport de la Generalitat de Catalunya.
L'ACPPK va crear el 1999 la UCK (Unió Catalana de Korfbal), que
te el reconeixement de pre-Federació Esportiva Catalana i actualment
és la que manté les relacions amb la IKF i confecciona les
seleccions catalanes en diferents categories per a participar als campionats
internacionals de seleccions nacionals.
El 2003 es celebrarà el centenari del korfbal i el campionat del
món a Holanda.
El korfbal es projecta cap al futur i espera participar aviat en els Jocs
Olímpics.
|
|
|
|
KORFBAL . ESPORT MIXT
CONDICIONS BÀSIQUES
DE JOC
JUGADORS : El partit
enfronta a 2 equips, formats per 8 jugadors, els quals es reparteixen
a raó de 2 jugadors i 2 jugadores per zona.
SUPERFÍCIE
: El korfbal es practica en un terreny rectangular de 40x20 m., dividit
per la línia de mig camp en dues zones iguals.
KORFS : Els korfs
o cistelles es col-loquen un a cada zona en l'eix longitudinal del terreny,
a 6'6m.de la línia de fons. Les cistelles es col-loquen a una alçada
de 3'5 m.
CISTELLES : A cada
pal s'acopla un cilindre de vímet sensa fons de 25 cms. d'alçada
i 29- 41 cms. de diàmetre.
PILOTA : La pilota
que es fa servir és la mateixa que la de futbol, del n.º5
i amb un pes entre 425 Grs. i 475 Grs.
ÀRBITRE : És l'encarregat de fer respectar les regles del
joc i sancionar el mal comportament.
CANVI DE ZONES : El
canvi de zona i de funció es realitzarà cada cop que es
realitzin dues cistelles. Els defensors passen a l'atac i els atacants
a la defensa.
LLANÇAMENT
DE FALTA : Es realitzarà en contra de l'equip que hagi comès
una infracció lleu de les regles de joc, i es farà efectiu
en el lloc on s'ha comès la infracció. (No es podrà
llençar directament a cistella.) La resta de jugadors hauran d'estar
a 2'5m. De lloc on es treu la falta .
LLANÇAMENT
DE PENALT : És la sanció més severa i consisteix
en un llançament directe sobre cistella des d'un senyal a 2'5 m.
de distància.
|
|
|
|
|
|
 |
COOPERACIÓ
: Un jugador amb la pilota a les mans sols té la mobilitat que
li permet una passa o el "pivot" de la mateixa sobre un peu.
És prohibit desplaçar-se amb la pilota i jugar individualment.
Això obliga a jugar amb la resta dels companys i evita el joc individual
d'un sol jugador.
NO VIOLÈNCIA
: La tècnica i l'agilitat són per sobre la força
física i el joc brut. Impedir el moviment lliure del contrari és
prohibit, tant si es fa amb intenció o sense. Així com treure
la pilota de les mans a un altre jugador.
JOC MIXT :
Per a fer que tothom tingui les mateixes oportunitats, és prohibit
defensar a un jugador del sexe contrari, ja sigui per impedir un llançament
a cistella o una passada.
|
|
NO
ESPECIALITZACIÓ : Cada dues cistelles
es canvia de funció i de zona. Els atacants es converteixen en
defensors i els defensors en atacants.
HABILITAT :
Per llançar a cistella cal estar desmarcat. El defensor intentarà
mantenir al seu atacant en posició de "defensat". És
"defensat" quan un jugador defensa al seu atacant estant més
a prop del korf o cistella, a menys d'un braç de distància
i amb la mà intentant tapar la pilota en posició de llançament.
COEDUCACIÓ
: Possibilitat als centres d'enssenyança de practicar un esport
mixt originari. Implantació d'igualtat de funcions al terreny de
joc, ja que en un mateix equip cohabiten, juguen, comparteixen, cooperen
més, es relacionen i competeixen nois i noies.
|