(Tota l’escena es desenvolupa al cantó de la selva. Entren a escena, per l’esquerra, un lleó i un noi. El noi persegueix el lleó, l’atrapa, cauen a terra i comencen a riure. Cal donar la impressió que estan jugant. Després de jugar una estona queden estirats a terra cansats. Estan pensant)

NA2: Un dia el lleó va dir al seu amic:

LLE: - Ja ets un home i no pots continuar vivint així. Has de marxar amb la teva gent, els homes.

NIT: - I què faré jo entre els homes? I... (de sobte sembla espantat) no ens veurem més?

LLE: - Et buscaré una jove bonica. Ja he pensat com et trobaré companya: quan les joves del poblat vagin a banyar-se al riu atraparé la més maca. Ningú s’atrevirà a plantar-me cara perquè s’espantaran molt. Tu, llavors, vindràs dret cap a mi, i tot i que no portaràs cap arma, jo, en veure’t, sortiré fugint. Com que hauràs alliberat la jove de les urpes d’un lleó, els pares, de molt bon grat, te la donaran com a parella.

NIT: (Torna a insistir de forma trista) - Però, no ens veurem més?

LLE: - Sí, home sí. Com vols que no ens tornem a veure? De tant en tant, i amb molta prudència, t’aniré a visitar al poblat.

(Ells dos continuen xerrant i finalment es donen les mans en senyal d’haver arribat a un acord)

NAR1: El noi donà les gràcies al lleó i decidiren que l’endemà posarien en pràctica el pla acordat.

(En Niti surt d’escena i el lleó s’amaga darrera d’un canyís situat entre la selva i el poble)

NAR2: A primera hora del matí, la noia més bonica del poblat s’acostà al riu a buscar aigua.

(Entra per la dreta la noia amb un càntir d’aigua al costat. S’acosta a l’amagatall que havia triat el lleó. La noia s’ajup a buscar aigua. El lleó surt de l’amagatall, l’atrapa i se l’endú a la dreta de l’escena. En aquest moment entra un noi per la dreta que veu com el lleó atrapa la noia. La noia es resisteix i crida)

NOI1: - Eh?, què passa? (Surt d’escena cap al poble i crida)
- Un lleó ha atrapat una jove! Un lleó ha atrapat una jove!

(El noi torna a escena i el segueix un grup de personatges del poblat)

NOI1: - Era allà. Han marxat per allà!

(De sobte, hi ha un moviment al canyís i es veu el lleó. La gent s’espanta i crida. Entra el Niti amb una branca a la mà. S’acosta lentament al lleó. La gent del poble se’l mira en silenci. Quan el Niti arriba a l’amagatall, el lleó surt espantat. Ell agafa la mà de la noia. La gent del poble s’acosta a la parella. Li donen copets a l’esquena en senyal d’admiració)

NOI2: (Mira entre les bambolines de l’esquerra i fa veure que mira molt lluny) - Mireu-lo com fuig. Sembla com si tingués foc a la cua.

NOI3: - Anem al poble a explicar el que ha passat! (Marxen tots d’escena pel cantó dret)

NAR1: En Niti va portar la noia a casa dels seus pares que van quedar enlluernats en sentir la història que explicava la seva filla. Els pares, agraïts amb el Niti, li van donar la filla com a dona.

NAR2: A la nit es va fer una gran festa per celebrar l’inici de la nova parella. Al voltant de la foguera els grans van explicar contes i històries fantàstiques que els altres escoltaven amb el cor en un puny i els ulls com taronges.

NAR1: El temps va anar passant i el Niti va ser un membre més del poblat. Ben aviat va aprendre a caçar i a pescar com era costum d’aquelles terres.

NAR2: Tot i que en Niti anava molt atrafegat en la seva nova vida, no va oblidar l’amistat que tenia amb el seu antic company de jocs.

(Entra a escena el Niti. S’asseu a la part central on hem situat els límits del poble. Sembla que esperi. Quan el narrador comença a parlar entra el lleó per l’esquerra. Va a trobar el Niti. Tots dos se saluden amb alegria i s’asseuen i es posen a parlar)

NAR1: Cada nit, quan tots dormien, es trobaven a l’entrada de casa i parlaven, reien i s’explicaven històries i contes. Altres vegades anaven a córrer per la selva, recordant el temps passat. Molt sovint començaven a jugar com ho havien fet anys enrera.

(Comencen a jugar)

NAR2: Una nit la dona d’en Niti es despertà i es va trobar sola al llit. (Entra la noia que fa de dona del Niti. Mentre el narrador parla, ella va buscant el Niti sense veure els personatges que juguen. En Niti i el lleó tampoc la veuen) Va sortir a la porta just en el moment en què el lleó i en Niti jugaven.

(En veure això, la noia s’espanta i comença a cridar desesperadament)

NOIA: - Auxili! Auxili! Un lleó acaba d’entrar a casa i vol atacar el meu home! Auxili! Auxili! Un lleó acab... (En Niti deixa de jugar i s’acosta ràpidament a la noia i li tapa la boca)

NAR1: En Niti intentava calmar-la però els crits van despertar la gent del poblat.

(Entra la gent del poblat. Van armats amb tota classe d’armes: llances, ganivets, destrals, arcs, fletxes, fusells... El lleó, en veure’ls, fuig espantat i en la fugida és ferit. El lleó cau a terra. Lentament, la gent s’acosta al lleó. Ell, en l’últim instant, s’aixeca i marxa corrent. La gent s’espanta i marxa. Queda en escena el Niti molt trist. Quan el narrador comença a parlar, sembla que el Niti busqui alguna cosa)

(Tota l’escena passa a la selva)

NAR2: L’endemà, molt trist, el Niti va seguir el rastre de sang del seu amic. (Entra a l’escena el lleó greument ferit. Els dos amics no es veuen. El lleó cau a terra i no es mou. En Niti continua buscant) Quan el va trobar, el lleó no es movia: El seu amic havia mort.

(En Niti va on és el lleó. L’abraça i sembla que plori)

NAR1: Les llàgrimes l’ofegaven i el cor se li trencava de pena. Era tan gran l’esforç que havia fet en buscar el seu amic i tan gran el dolor que sentia per aquesta mort que va abraçar el lleó i va continuar plorant.

NAR2: Així va estar dies i dies. Els plors van arribar tan lluny que els va sentir en Lenndé, el déu d’aquell poble. (Entra Lenndé i s’acosta als amics)

LEN: Niti, què et passa? Per què plores?

(En Niti s’aixeca. Es posen els dos a parlar)

NAR1: En veure Lenndé la immensa tristor que tenia en Niti per la pèrdua de l’amic, es va commoure. (El déu s’acosta al lleó i el toca. El lleó, trigarà uns instants a moure’s. En Niti mira l’escena)

NAR2: Al Niti se li va fer un nus a la gola en veure que el lleó despertava del son de la mort i cap dels dos podia expressar l’alegria que sentien en tornar-se a veure. Van riure, van saltar i van abraçar-se. Com van divertir-se tots dos!

(En Lenndé marxa discretament. El lleó i el Niti representen allò que expliquen els narradors)

NAR1: Se sentien tan feliços per l’amistat que es tenien que volien explicar-ho a tothom. Varen començar a pensar com ho podien fer. Si anaven al poble, en veure el lleó el tornarien a perseguir abans de poder explicar res. Era molt difícil trobar una solució.

NAR2: Després de molt rumiar hi van caure: farien un pacte d’amistat! Se separarien i no es tornarien a veure, però els dos explicarien la seva història als seus fills i aquests als seus, fins que els homes i els lleons es respectessin, s’admiressin i poguessin viure sense atacar-se.

(Entren els actors que fan de poble. Fan una rotllana i seuen. En Niti els explica la història)

NAR1: És per això que hi ha molts homes i dones a l’Àfrica que no tenen por als lleons perquè guarden l’aliança que va fer el seu avantpassat, i la història se segueix explicant a les vetlles al voltant del foc perquè els nois i noies l’aprenguin i la puguin ensenyar als seus fills.

(Cau el teló)