Aquest poema de tot l'any
és una endevinalla,
ningú no sap de quin any és
i, si algú ho sap, s'ho calla.

És d'aquest any?, de l'any passat?,
de l'any vinent tal volta?,
és d'un any digne i assenyat
o d'un any poca-solta?

Potser no cal saber-ne res,
o no saber-ne massa,
i vigilar on au el pes
quan fem alguna passa,

perquè del temps, el que se'n sap
és que no té mesura
i que jugar-hi és com jugar
amb una criatura

que, tant si plora com si riu,
segur que no ens enganya
i que, per més que fem el viu,
al capdavall ens guanya.

Aquest poema de tot l'any
és un poema lliure,
si ens el prenem amb prou afany
ens pot ajudar a viure.

 
 
 
 
 
Juny

Visca, visca el mes de juny,
la falç al puny.

Diu la dita que a l'estiu
tota cuca viu

i és ben cert, que a tot arreu
n'hi ha més de deu.

Aranyes i escarabats
fan quasi ramats,

i tot d'altres bestioles
que no van mai soles.

Tanmateix, quan és estiu
tot el món somriu

i la gent, rejovenida,
diu que sí a la vida

que és dolça com una bresca
de la mel més fresca.

Celebrem per Sant Joan
una festa gran.

Tots contents entorn del foc
donem l'últim toc

al mes en què salta i balla
tota la xicalla.

Visca, visca el mes de juny,
la falç al puny.

Pel gener comença l'any
i els onze mesos que falten
fan que el fred no es senti tant.

Els treis reis, majestuosos,
passen per ciutats i viles
i són sempre generosos.

Amb la neu, si n'ha caigut,
fem un ninot que ens contempla
i té el nas molt punxegut.

Però una ullada de sol
el pot fondre de seguida
i tots hem de portar dol.

Cal anar amb compte amb el glaç,
que si bades i rellisques
et pots molt ben trencar un braç.

Pel gener fa un fred molt viu,
se'ns han acabat les festes
i tots enyorem l'estiu.
 
 
Setembre

El setembre anuncia
la tardor que s'apropa
cada dia.

Sota un cel d'un blau tendre,
la natura ens ensenya
a comprendre

que l'estiu que s'acaba
ha deixat tots els arbres
plens de saba

per passar la hivernada
sense cap por del vent ni
la gelada.

Com si fos un emblema,
pel setembre comença
la verema

i el pàmpol d'or convida
a renovar la força
de la vida.

Tornarem a l'escola
que ja deu estar trista
tota sola

i amb els amics de sempre
selebrarem amb joia
el setembre.