El Poble d'Alguaire
Extensió: 50 km2
Població: 2 859 h [1991]
El poble està situat a la vessant d'un turó on s'hi va instal·lar el monument del "Sagrat Cor".
Municipi del Segrià, estès a la
dreta de la Noguera Ribagorçana. Comprèn dos sectors: a ponent,
un sector de l'extens peu de muntanya que separa les valls del
Cinca i del Segre; el front oriental d'aquest altiplà forma un
escarpament vigorós d'un centenar de metres de desnivell, que
travessa el terme de N a S; a llevant d'aquest escarpament, es
troba la plana del Segrià estricte. La part més alta del terme
és travessada pel canal d'Aragó i Catalunya ; la part més
baixa, pel canal de Pinyana; prop de la Noguera Ribagorçana es
troba la sèquia de Ratera. Entre tots, reguen 2168 ha, on són
conreats, principalment, cereals, arbres fruiters, farratge i
hortalisses. Al secà (2713 ha) predominen els cereals i els
arbres fruiters.Només queda sense conrear el coster que separa
els dos sectors del terme, on hi ha pasturatges permanents i
algunes alzines.Les terres de conreu, bastant repartides, són
explotades en un 68% pels propietaris, en un 20% per parcers, i
la resta per arrendataris. La ramaderia és poc important. Hi ha
diverses empreses cooperatives per a la comercialització i
conservació de la fruita. La indústria tèxtil (filats i
teixits) aprofita el canal de Pinyana, a la vora del qual es
formà la colònia de la Mata de Pinyana. Indústries alimentàries i de confecció completen
les activitats econòmiques. La població s'ha mantingut
relativament estable des del 1930 fins al 1965, amb una màxima
el 1960.La vila (2 512 h agl 221 h diss [1991]; 304 m alt)
és situada al peu de l'escarpament que separa el terme en dues
parts, damunt el qual es troben les restes del castel
l d'Alguaire, centre
d'una comanda de cavallers de l'Hospital i més tard,d'un famós
monestir de monges hospitaleres (o dames malteses). Els
hospitalers es possessionaren del lloc per donacions comtals i
episcopals dels anys 1156 i 1157. L'any 1158 funcionava ja la comanda
d'Alguaire. L'any 1250 fou cedit a les monges hospitaleres de
Cervera, que hi traslladaren llur convent, el qual fou el més
important de Catalunya. Seguiren la regla agustina; depengueren
primer del castellà d'Amposta i des del 1330 del gran prior de
Catalunya. L'any 1699 la comunitat es traslladà a Barcelona, a
la riera de Sant Joan, d'on l'any 1860 passaren a Sant Gervasi de
Cassoles. Als afores i a la part alta de la vila hi ha l'ermita
de la Mare de Déu de merli. El terme
municipal comprèn, a més, el despoblat i antic terme de Ratera.
Població: 126 h [1991]
Barri i antiga colònia tèxtil cotonaire del municipi d'Alguaire (Segrià), situada a la vora del canal de Pinyana. El 1964 tenia 320 treballadors. Actualmentés tancada (1979).
Santuari (la Mare de Déu de Merli) del municipi d'Alguaire (Segrià), als afores de la part alta de la vila, edifici del s XI. La imatge havia estat venerada al vell monestir hospitaler d'Alguaire.
Mare de Deu del Merli
El Sagrat Cor
Aquesta imatge es la d'un monument d'Alguaire, anomenat Sagrat Cor , situat a la part alta al cim de la serra que protegeix i serveix d'assentament al poble.Va ser construïda l'any l.966. La idea de fer aquest monument va sorgir del mossèn Antoni Fontova. Va pensar en canviar la creu que hi havia i que fiquessin un sagrat cor molt gran per protegir al poble de mals , plagues , tronades ... . Consultat l'Ajuntament del poble es va fer una votació popular per tal de buscar l'aprovació de tothom .Una vegada aprovat i , ja que es feien al bisbat de Lleida unes obres , enderrocament d'un edifici, es van aprofitar de les pedres que la gent del poble les va pujar amb els tractors de forma desinteressada , d'aquesta manera es començà la construcció d'aquest monument. La imatge del Sagrat Cor es va construir en un taller d'imatgeria d'Olot (la Garrotxa ) i està feta de formigó .La Parròquia va demanar també la peana neo-gòtica del pati del Seminari de Lleida per tal de puguer-hi posar el Sagrat Cor. El cost de l'obra (unes 40.000 ptes.) va ser pagat per tot el poble gràcies a uns diners recollits per la seva construcció . Tot el poble hi va participar sense cobrar res. La seva inauguració va ser presidida per l'alcalde del poble senyor Alfons Agustí , pel Vicari General en representació del bisbe el doc
tor Colom i el mossèn acompanyats per tot el poble l'any 1.968 a continuació es va fer una gran Ballada de sardanes .Durant tots aquest anys s'hi van fer moltes reformes com a conseqüència de la caiguda de dos o tres llamps i alguns arranjaments fets a la mateixa roca que aguanta el monument fins l'any 1996 en el que hi va caure un llamp que va partir la imatge .Actualment tot el poble està fent un gran esforç per tal de restituir tot aquest monument .
El mes de Setembre de 1998 va estar col.locat al seu lloc completament restaurat.
Dibuix: Ramon Berenguer, Carles Roma i Xavier Ojeda
Alumnes de 8é d'EGB 1996-97
INICI
