Qui era el Sr. Josep Torres i Jonama ?

Biografia de Josep Torres i Jonama. (Extreta del llibre de Joan Busquets Biarnes
"L’escola Torres Jonama i el seu temps")

Josep Torres i Jonama va néixer a Palafrugell el 26 de desembre de 1857. Els seus pares eren Pere Torres i Dolors Jonama. Josep va ser el gran de quatre germans: Maria (1859), Celina (1863) i Anna (1865).

  El seu pare, taper, va morir sobtadament als trenta-dos anys. Varen ser anys durs per a tots ells. La situació es va complicar encara més amb la mort de la mare al cap de poc temps.

Josep Torres es va fer soldat voluntari de les tropes carlines, coincidint amb la Tercera Guerra Carlina (1872-1876). En acabar la guerra va tornar a Palafrugell, on va intentar durant un temps fer de músic i aprendre l’ofici de barber.

Al cap d’uns mesos, impulsat per un esperit aventurer i descontent de la seva situació, va decidir trencar amb tot i marxar a les Amèriques. El 1877, amb vint anys, acabava d’arribar a Nova York.

Els inicis van ser difícils, va començar de zero recollint taps de suro usats en cafès i altres locals, després els tornava a preparar i els venia. Un cop iniciats amb èxit els negocis a Nova York es va casar amb Sílvia Montovani i d’aquesta unió naixerien dues filles: la Carme i l’Anita.

Va ser un dels creadors del tap corona. No va tardar gaires anys a muntar empresa a Palafrugell. En aquesta època va col·laborar a "La Crònica. Periódico de avisos y noticias". Generalment hi aportava dades relacionades amb el món del suro. El 1921 tenia fàbriques a Catalunya (Palafrugell), Extremadura (Badajoz), i als Estats Units ( Brooklyn, Nova York). Es té constància que cada any (almenys des de 1902 fins al 1913) venia diverses setmanes d’estiu a Palafrugell. Hi va haver una interrupció de les seves visites a Palafrugell motivada per l’esclat de la I Guerra Mundial, no va tornar a terres europees fins a l’estiu de 1921. Als Estats Units va arribar a portar a terme amb èxit importants inversions en borsa. La seva fortuna va arribar a ser considerable.

A mitjans anys vint, Josep Torres, amb problemes de bronquitis, va deixar Nova York i es va instal·lar a la Costa Blava, a Niça.

Josep Torres, tot i anar-se desvinculant progressivament dels negocis del suro, no va renunciar a altres tipus d'inversió, com ho demostra l'obertura d’un cinema a Niça. A Palafrugell, el juliol del 1927, Torres va donar d'alta una altra nova empresa. Es tractava d'un taller de construcció i reparació de maquinària del sector surer. En aquesta època, Torres va tancar la fàbrica de taps de Palafrugell i va anar venent tota la maquinària. A mitjan 1931 s'havia desprès gairebé de tot.

Torres va continuar realitzant importants inversions en borsa a Estats Units. També va mantenir contactes, amb familiars i amics de Palafrugell entre els quals hi havia Ramon Jonama. Aquest va ser conserge de l'escola i encarregat del manteniment dels jardins, des de la seva inauguració fins entrats els anys quaranta.

Des que Josep Torres va fer fortuna a Nova York sempre va pensar com ajudar i contribuir a la millora del seu poble. Finalment, va decidir dedicar els seus esforços a fer importants aportacions a l’asil i a l’hospital de Palafrugell.

El maig de 1905 Josep Torres, a través de "La Crónica" va fer una oferta de 5.000 pessetes amb l’objectiu de contribuir a la construcció d’una nova escola pública, l’Ajuntament no veia gaire viable construir en aquells moments un edifici escolar. Fins al cap de vint anys, el Sr. Torres no va poder convertir en una realitat el seu desig de construir una nova escola per a la població.

Entre 1911 i 1912 els seus ajuts econòmics varen permetre fer obres de millora i modernització de la infermeria i altres sales de l’Hospital Municipal. Durant els anys que Torres va estar sense venir a Palafrugell

(de 1914 fins a 1921) no va deixar mai –tot i la distància- de col·laborar pel bé del poble. L’any 1914 Torres va contribuir a la millora d’alguns carrers del poble. Arran d’aquests ajuts, l’Ajuntament va acordar, canviar el nom de carrer del Sol per carrer Torres Jonama.

El novembre de 1918 Torres va fer arribar part del seu testament a l’alcalde de Palafrugell, en el que disposava deixar a Palafrugell el 30% del capital que, un cop mort ell, resultés de la liquidació dels seus béns. Una institució, anomenada Fons Torres, hauria de gestionar aquest capital a favor de la instrucció pública, l’asil i dels pobres de la població. L’Ajuntament va convocar una sessió extraordinària per tractar d’aquest tema i en ella es va decidir anomenar-lo fill predilecte de la vila.

Després de vuit anys d’absència, el 21 de juliol de 1921, Josep Torres va tornar a Palafrugell acompanyat de la seva dona i d’una de les seves filles. La rebuda a Palafrugell va ser espectacular. La gent va sortir al carrer a saludar-lo. El setembre de 1921 l’Ajuntament va organitzar un homenatge a Torres, en el transcurs d’aquest acte, va reiterar el seu interès per construir unes escoles noves a Palafrugell. L’any 1922 Torres va fer importants aportacions per a la millora del clavegueram de la vila. El 1924 el Fons Torres fou dissolt per ell mateix en veure que no funcionava de la manera que ell havia imaginat.

 
L'any 1925 va pagar les noves escoles de Palafrugell i va subvencionar, en part, la construcció de les de Pals, Regencós i Mont-Ras. L’1 de setem- bre de 1927 Josep Torres, rebia la Creu de Primera Classe de l’Ordre de Beneficència.

Posteriorment, encara que en menor mesura, Torres seguiria col·laborant pel bé del poble. Es té constància que durant la República va contribuir a la millora de les instal·lacions de l’escola.

  Josep Torres va morir a Niça el 15 de desembre de 1946 a l’edat de vuitanta-vuit anys. El 22 d’abril de 1947 les seves despulles van ser traslladades a Palafrugell tal com ell havia disposat. Palafrugell va viure una de les manifestacions de dol més impressionants que es recorden.