Comença a sortir el Sol a la República Centreafricana, la temporada de pluges ja fa tres mesas que s’ha acabat, i Nnamdi, un nen de nou anys, que viu a un petit poblat de pigmeus, s’aixeca per dur a terme una llarga correguda de deu quilometres, per poder portar dos càntirs d' aigua a casa seva, els quals han de durar tot el dia. Durant el camí cau a terra i es fa un gran tall al peu al topar amb una roca afilada, comença a sagnar i decideix agafar un grapat de sorra, se’l posa a la ferida per evitar una gran pèrdua de sang i continua corrent, perquè el temps passa i la seva família l’haurà d’esperar si no s’afanya . Aproximadament a les vuit del matí arriba a casa seva després d'haver estat unes tres hores fora i haver de transportar uns deu litres d’aigua a cada càntir. La seva mare li neteja la ferida amb una mica d’aigua, i el seu pare l’esbronca pel retard. Tota la família veu un glop d’aigua per començar el dia, i el pare d’en Nnamdi, els seus dos germans grans i ell se’n van a pasturar el ramat de cabres, a ell el fan carregar amb un càntir, l' altre es queda a casa amb la seva mare i la seva germana de quinze mesos. Passen tot el dia fora i mengen alguns cereals cruixits. Al final de la posta de Sol arriben a casa i el pare li diu a en Nnamdi que deixi el càntir, que està mig ple; a dintre de la casa, però, a en Nnamdi li rellisca de les mans a causa del cansament de tot el dia, el càntir es trenca i l' aigua es absorbida pel terra. Tothom calla, ja és la segona vegada que li passa en una setmana, el seu pare el mira amb cara severa i li diu que l’acompanyi. En Nnamdi obeeix. El seu pare se l’emporta a un petit turó prop del poblat, li fa una xerrada sobre l' important que és l' aigua per la família, i després li dona unes garrotades perquè aprengui a anar amb més compte. A en Nnamdi el dolor li durarà més d’una setmana, i aquesta nit no podrà dormir pensant en el mal que ha fet a la seva família. Cada dia moren milers de persones per causa de la falta d’aigua: col·laborem per evitar-la, no costa tant. Daniel Martínez García (3r B ESO)
|