MIQUEL MARTI I POL
Poemes

EL FUGITIU

A tot arreu sóc nou vingut
i em paren cambra a les escales
o bé em malmeto la salut
dormint al ras i no tinc ales.
Sóc fugitiu de no sé on
i he perdut nord i vent i guia
de tant romandre fora món
amb mi mateix per companyia.
Ja no tinc res, només la veu
i un gest cansat de vell profeta,
municipals de tot arreu
saben la meva malifeta
i pels carrers i pels terrats
dones obscures repeteixen
la lletania dels pecats
que no he comès i em malfereixen
lladrucs de gossos a la nit mira'm els ulls que cap fosca no venç
si dormo al ras o en una espluga.
Estic cansat de tant brogit;
Ja ni la pell no m'aixopluga
i un vent de sal em nafra tot.
si visc encara és a re ça
dels mots que he dit i en cada mot
la maltempsada recomença.
Captaré engrunes de neguit
perquè el que tinc encara em sobra.
Si algú us demana amb quin delit
m'ha arreplegat l'última prova,
digueu que he mort de fam i oblit
ran d'una porta que no s'ob
re.

Poemes
Poemes musicats
Portada
Quinze poemes
Ara mateix
Fotos
El fugitiu
Canto l'amor
Biografia
Quatre banderes
El carrer dels quatre llits