Recordant a Dobzansky
(1900-1975), “res té sentit en biologia si no és sota el prisma de
l’evolució” hem reflexionat sobre alguns d’aquests “prismes” com el
sentit que es dóna a la classificació del éssers vius. Fer explícit un
sistema de classificació cladista que organitza els éssers vius en
funció de les seves relacions evolutives hauria de permetre apropar-se
més fàcilment a la biodiversitat actual i a la seva història evolutiva.
Un altre “prisma” és el de les relacions entre els éssers vius que viuen
en un lloc determinat, així com les relacions entre organismes i medi.
Quin sentit té estudiar aquests aspectes dels ecosistemes només en el
context de l’ecologia, sense posar de relleu la relació entre elles i
la selecció natural?
No es tracta de materials considerats "definitius", tanmateix hem decidit compartir-los i convidem a qualsevol professor/a a utilitzar-los i a enviar-nos la seva valoració. Podeu fer servir la fitxa d'experimentació
|
|||||||||||||||||||||
|
Activitat
|
Objectius i habilitats/destreses que contribueixen a fer més competent l’alumnat | Pretext/context | Continguts | Tipus i nivell de l'activitat | Material de suport | ||||||||||||||||
|
Jugant a la selecció
natural
|
Explicitar com actua la
selecció natural Identificar variabilitat preadaptativa Fer palès el canvi en les freqüències gèniques |
Les estratègies dels depredadors sobre les preses. Qui caça què? |
Selecció natural i adaptació Freqüències gèniques Variabilitat individual |
Joc d'aula
Primària |
Joc de taula | ||||||||||||||||
|
Ratolins
|
Introduir conceptes
relacionats amb l’herència dels caràcters interpretar l’origen mutacional de la variació Interpretar el concepte de mutació preadaptativa Validar o no les hipòtesis |
Cas amb població de ratolins |
Model de creixement de les poblacions Procés de selecció natural Herència dels caràcters genètics |
Joc de taula Primària CS |
Làmines | ||||||||||||||||
|
La batalla dels becs
|
Introduir conceptes avantatges adaptatives com a porta d’entrada al
concepte de població. Relativitat de posseir d’un caràcter determinat Avantatges o desavantatges d’un determinat caràcter en funció dels canvis que es poden produir en el medi. |
Unes formes de becs inventades possiblement avantatjoses relacionades amb els tipus d’aliments que proporciona un medi |
Adaptació
|
Joc de simulació. Primària
|
Estris que representen diferents tipus de becs. Diferents menjars | ||||||||||||||||
|
Lectura del llibre L’arbre de la vida
|
Conèixer científiques i científics importants, la seva història, els seus contextos personals i socials, les seves maneres de treballar,..com a contribució a què vol dir ciència i fer ciència. | Fets històrics |
Coneixement de personatges
rellevants per a la ciència. Procediments científics. Actituds científiques. |
Guia de lectura
Primària CM i CS |
Llibre
|
||||||||||||||||
|
Com és que les zebres tenen ratlles. Utilitzar contes
Produir contes |
Nivell 1: .- Escoltar, parlar sobre la informació que ens dona el conte. .- Aproximar l’alumnat a valorar la importància d’un determinat caràcter que pot facilita la supervivència en un medi concret. Nivell 2. .- Produir contes ( col·lectius o individuals) que facin visible aspectes important del tema evolució per tal de familiaritzar-nos amb ells. .- Treballar una tipologia textual determinada. |
Conte: Com és que les zebres
tenen ratlles.
|
Caràcters avantatjosos o no. Transmissió de caràcters |
Conte. Guies per a la producció de contes sobre temes científics
Infantil |
Conte
|
||||||||||||||||
|
Ciència i creences
|
Debatre per adquirir criteris que ajudaran a saber diferenciar les dues qüestions. | Polèmica social rellevant dins del context de l’evolució. |
Debat Procediments científics. Actituds científiques. |
Proposta de Debat Primària CS |
|||||||||||||||||
|
El bosc dels senglars
|
Reconèixer el caràcter no
estàtic dels ecosistemes Relacionar les condicions ambientals amb la fluctuació de les poblacions d’organismes Justificar la importància de la conservació dels hàbitats |
Poblacions, hàbitat, condicions per a la vida, factors limitant, dependència del medi, equilibri ecològic, capacitat de càrrega |
Joc dramatitzat a l’aula Primària CS |
||||||||||||||||||
|
Dibuix naturalista
|
Pautes per a aprendre a dibuixar amb intencionalitat de poder produir dibuix científic. | ||||||||||||||||||||
|
Observar , molt més que mirar
|
A partir de l’observació de cranis de mamífers es treballa la distinció entre evidència i inferència |
Treball amb cranis de mamífers Infantil |
Capsa de cranis de mamífer | ||||||||||||||||||
|
Apropant-nos a la classificació filogenètica
|
Començar a practicar la classificació filogenètica, |
Introducció a la
classificació filogenètica
|
Primària CM i CS | ||||||||||||||||||
|
Les paraules i els
significats de les paraules |
Fer èmfasi en el paper
interpretatiu del llenguatge Relacionar fets i models d’evolució |
Les habilitats dels dofins i de les rates pinyades |
Adaptació
|
Lectura i interpretació d’un
text Primària |
|||||||||||||||||
|
L’efecte, la causa i el coll de les girafes
|
Posar de relleu que davant
d’un mateix fet, els científics poden donar diferents interpretacions i
que la ciència evoluciona en base a la controvèrsia. No existeix “la
veritat absoluta” Exemplificar aquestes “diferents mirades de la ciència” amb el cas clàssic de Lamarck i Darwin Donar arguments coherents a partir d’un text |
El cas del coll llarg de les girafes | Models científics |
Llapis i paper
ESO |
|||||||||||||||||
|
Parlem de pingüins (què es diu i què es vol dir)
|
Comprendre un text de
contingut científic i disposar de criteris per analitzar-los críticament Comunicar en llenguatge científic idees i conclusions sobre com s’originen les espècies, argumentant-les i tenint en compte punts de vista diferents del propi. Interpretar l’origen de les espècies com la suma de processos evolutius al llarg del temps i de l’espai (ecosistemes) |
Anàlisi d’un text |
Adaptació Model de selecció natural Mecanismes d’especiació al·lopàtrica |
Llapis i paper
ESO
|
|||||||||||||||||
|
El Cas d’en Seth I La Dorothy
|
Introduir conceptes
relacionat amb l’herència dels caràcter. Interpretar l’origen mutacional de la variació. Interpretar el concepte de mutació preadaptativa. Validar o no les hipòtesis. |
El cas d’uns grangers i cultivadors de plantes |
Herència dels caràcters
genètics. NO herència dels caràcters adquirits. |
Llapis i paper ESO |
|||||||||||||||||
|
Quina opinió tenen les persones del nostre entorn sobre la ciència?
|
Millorar la comprensió del que és i el que no és la ciència | Es planteja a l‘alumnat fer-ne un estudi en la seva comunitat i per tal d’analitzar correctament les dades obtingudes, els estudiants necessiten augmentar i precisar quines són les característiques del saber científic, què és ciència i què no és, com es construeix nou coneixement científic... | Naturalesa de la ciència |
Anàlisi d’una enquesta
ESO
|
|||||||||||||||||
|
Conceptualitzant el temps
|
Establir una nova manera de
donar referències per a la conceptualització del temps. visualitzar el període relativament curt d’història enregistrada. Ser conscients de l’abast de temps necessari per que hi hagin canvis per a l’aparició del homínids. Adonar-se de que totes les persones tenim llinatges ancestrals comuns. |
Fets històrics | Concepte de l’escala del temps en evolució |
Llapis i paper
ESO
|
|||||||||||||||||
|
L’evolució del llenguatge científic i el llenguatge de l’evolució
|
Ajudar l’alumnat a ser
competents en aspectes relacionats amb la naturalesa de la ciència (la
ciència avança temptejant, a mida que es tenen noves evidències, per
col·laboració i interacció). Identificar, a partir d’un text, l’evolució del llenguatge que fan servir els científics des dels moments inicials amb noves experiències fins els moments de comunicar uns coneixements ja consolidats per les proves. |
L’arbre de la Vida descrit per Darwin en contrast amb una notícia de diari actual |
Classificació dels éssers
vius. Evolució del llenguatge científic
|
Contrastar textos
ESO |
|||||||||||||||||
|
Els científics,
construeixen o descobreixen?
|
Exemplificar com es
construeix el coneixement científic. Considerar la naturalesa de la ciència de forma explícita. Diferenciar fets i inferències. |
Interpretació d’un científic sobre les idees d’un altre científic |
Mecanismes de l’evolució per
selecció natural
|
Treball amb textos ESO |
|||||||||||||||||
|
Argumentant l’evolució
|
Comprendre textos
argumentatius sobre continguts d’evolució i disposar de criteris per
analitzar-los críticament. Utilitzar el coneixement científic per argumentar de manera fonamentada i creativa, tot assumint que el coneixement científic evoluciona a partir de la recerca d’evidències i també de les discussions sobre les maneres d’interpretar els fenòmens. Pensar científicament a partir de construir i utilitzar versions elementals però complexes del model evolutiu darwinià |
El cas de les aus aquàtiques | Procés de selecció natural |
Llapis i paper
ESO
|
|||||||||||||||||
|
Simulant l'evolució
|
Contribuir a la
construcció del model evolutiu per selecció natural mitjançant la
realització d’una simulació. Calcular freqüències gèniques i freqüències fenotípiques. |
Realitzar una simulació sobre l’efecte de la selecció natural sobre les freqüències gèniques i genotípiques d’una població determinada |
Selecció natural Freqüències gèniques Freqüències genotípiques |
Simulació
ESO,
|
|||||||||||||||||
|
Veien en colors els dinosaures?
|
Conèixer el mètode cladista
de classificació dels éssers vius Utilitzar un cladograma per interpretar les relacions evolutives entre diferents organismes Utilitzar cladogrames per fer prediccions |
A partir de preguntes sobre característiques d’organismes ja desapareguts, es condueix a l’alumnat a utilitzar cladogrames per fer hipòtesis raonables. |
La gran diversitat
d’organismes és el resultat de més de 3500 milions d’anys d’evolució. Tots els éssers vius provenen d’avantpassats comuns. Els cladogrames, s’utilitzen per il·lustrar relacions evolutives. Els cladogrames es basen en las característiques genètiques compartides per diferents espècies. La interpretació de cladogrames permet fer prediccions sobre organismes vius en l’actualitat La classificació biològica es basa en les relacions evolutives dels organismes. |
Llapis i paper
ESO
|
|||||||||||||||||
|
Com és que tens aquestes orelles?
|
Relacionar la distribució
geogràfica dels organismes amb les seves característiques morfològiques. Dissenyar i realitzar experiències utilitzant les eines Multilog i el programa MultiLab. |
Es proposa relacionar experimentalment com determinades parts del cos (per exemple les orelles i la cua) són generalment més curtes en els climes més freds que en els càlids. Aquesta situació està relacionada amb la idea que la pèrdua de calor depèn de la superfície. | Lleis biogeogràfiques (regla d’Allen) |
Treball pràctic amb MultiLab
ESO |
|||||||||||||||||
|
Anàlisi d'una experiència: Selecció de mosques (Drosophila) resistents al DDT
|
Analitzar un dels aspectes
que caracteritzen del treball científic, la realització d’experiments
com a mètode per a obtenir proves que ajudin a recolzar o no les
hipòtesis formulades al voltant d’algun fet. Aprofundir en la idea de que les mutacions són preadaptatives, i no com a resposta a un canvi ambiental. |
Respondre a la pregunta: Com i quan s’origina la resistència al DDT? |
Caràcter preadaptatiu de les
mutacions Selecció natural |
Llapis i paper Batxillerat
|
|||||||||||||||||
|
El pensament crític i l'estudi de l'evolució
|
Argumentar que no qualsevol
explicació és acceptable científicament. Afavorir un pensament científic crític.
|
Com decideixen els científics i científiques quina és la millor explicació de la diversitat d’organismes |
Proves de l’evolució Naturalesa de la ciència |
Llapis i paper Batxillerat
|
|||||||||||||||||
|
La selecció natural en acció
|
Analitzar dades reals amb el
model evolutiu per selecció natural. Argumentar la validesa de les hipòtesis. Calcular freqüències gèniques a partir de les freqüències fenotípiques. |
Anàlisi de dos exemples clàssics de selecció natural: el melanisme industrial i el cas de l’anèmia drepanocítica |
Selecció natural Freqüències gèniques Llei de Hardy-Weinberg Vigor dels híbrids |
Llapis i paper Batxillerat
|
|||||||||||||||||
|
Quina és la història dels llangardaixos de les illes Canàries?
|
Treballar a partir d’un
problema REAL, amb DADES REALS, per tant treballar com treballen els
científics. Tenir en compte les evidències per a recolzar les hipòtesis formulades. Comparar les dades parcials i entendre la importància de que la suma de proves ajuda a afinar el coneixement. Compartir les tasques per a construir una bona conclusió. La ciència com a dubte i no com a “veritat” . |
Utilitzar dades geogràfiques, geològiques, morfològiques i genètiques per proposar un possible un arbre filogenètic per a les set poblacions de llangardaixos que viuen a les Illes Canàries. |
Colonització de nous
hàbitats. Especiació |
Llapis i paper Batxillerat
|
|||||||||||||||||
