Les edats històriques

El temps històric

Els historiadors, per tal de facilitar l’estudi del passat, han dividit la història de la humanitat en diferents períodes. Aquests períodes, que anomenem edats, no tenen una data clara d’inici o final, ni van ser viscuts com a tals pels seus contemporanis; tant sols es prenen com a referència per a aclarir i classificar els fets històrics. Així, una edat històrica comprèn un període de temps més o menys llarg, amb unes característiques pròpies i que està emmarcat per uns esdeveniments històrics.

Aquesta classificació es va establir al segle XIX i, a causa de la seva visió eurocentrista, no serveix per als fets ocorreguts fora d’Europa (la gran part del món).

Les edats en què es divideix la història són :

-Prehistòria (des de l’aparició de l’ésser humà fins al tercer mil·lenni aC). És el període més llarg de la humanitat i té una durada diferent segons les zones geogràfiques (La següent taula il·lustra la divisió cronològica de la prehistòria ) ( Museu de Prehistòria i de les cultures de València).

-Edat antiga (del tercer mil·lenni aC al 476 dC). S’inicià amb l’aparició de l’escriptura i acabà amb la caiguda de l’imperi Romà d’Occident. Abastà les cultures i civilitzacions de la conca mediterrània i del Pròxim Orient ( De Imperatoribus Romanis: An Online Encyclopedia of Roman Emperors i Roma).

-Edat mitjana (del 476 al 1492). Comprèn un període de 1000 anys, del segle V al segle XV, i la descoberta europea d’Amèrica. Se centra bàsicament en la història de l’Europa occidental (Els conqueridors castellans descobriren la major part del continent sud-americà. L'animació recrea els principals descobriments. Crèdits: Zenit ) ( The Labyrinth).

-Edat moderna (del 1492 al 1789). Arriba fins a l’esclat de la Revolució Francesa i es caracteritza per la creació dels estats europeus moderns i la seva expansió per altres continents (La Revolució Francesa fou una transició accelerada de l'antic règim a la societat burgesa liberal que influí de manera decisiva tot el continent europeu. L'animació recrea tot el procés de la Revolució Francesa fins a l'etapa del consulat. Crèdits: Zenit ) ( La Révolution Française 1789-1799 i The European Enlightenment).

-Edat contemporània (del 1789 fins a l’actualitat). Es distingeix per un seguit de transformacions econòmiques, la Revolució Industrial, i polítiques socials derivades de la Revolució Francesa.

El recompte del temps històric

Per determinar un moment concret en el temps quan parlem d’història fem servir la cronologia. Aquesta utilitza diferents unitats: any, lustre (5 anys), dècada (10 anys), segle (100 anys) i mil·lenni (1000 anys).

Per a designar els segles i els mil·lennis utilitzem les xifres romanes. Malgrat que tots els anys del nostre segle comencen per 19, aquest s’anomena segle 20 perquè, el segle que va anar de l’any 1 al 100 fou el segle I i no el 0. Per a anomenar correctament un segle cal sumar una unitat a la xifra de les centenes (o a la dels milers si n’hi ha).

Exemple:          (476)  4+1=5;segle V
                    (1789) 17+1=18;segle XVIII

A Occident el punt de referència per a mesurar el temps és el naixement de Crist. Els fets ocorreguts  abans de Crist es daten  “aC” i els de després “dC”.

Altres cultures utilitzen diferents punts de partida: la data que els musulmans prenen com a punt de referència és el 622, any en què  Mahoma va fugir de la Meca a Medina i que ells consideren l'any 1; els romans començaven la seva datació l’any 754 aC, moment de la fundació de la ciutat de Roma, i els grecs prenien com a punt de partida l’any 776 aC, data de les primeres olimpíades.

El calendari que utilitzem actualment té origen en el calendari Julià, que Juli César va adoptar dels egipcis. Com que aquest no era prou precís, al segle XVI el papa Gregori XIII va engegar una reforma que donà lloc al calendari actual.