| RADÓ |
86
|
|
Classificació
|
Gasos
nobles
|
| Pes
atòmic |
222
(más estable) g/mol
|
| Estats
d'oxidació |
0,
2
|
| Punt
d'ebullició |
211,4
K
|
| Punt
de fusió |
202
K
|
| Densitat |
9,73
g/cm³
|
| Configuració
electrònica |
[Xe]
4f 14,5d10,6s2,p6
|
| Propietats
Àcid/Base |
--
|
| Estructura
cristall |
Cúbic,
centrat cara
|
| Electronegativitat |
--
|
| Calor
de vaporització |
16,40
kJ/mol
|
| Calor
de fusió |
2,9
kJ/mol
|
| Conductivitat
elèctrica |
--
|
| Conductivitat
tèrmica |
0,00364*
Wm-¹K-¹ (a 300 K)
|
| Calor
específic |
0,094
Jg-¹K-¹ (a 300 K)
|
| Afinitat
electrònica |
-68 kJ.mol-1
|
| Primer
potencial d'ionització |
10,748
|
| Volumen
atòmic |
50,5
cm³/mol
|
| Radi
Atòmic |
1,34
Å
|
| Radi
covalent |
--
|
| Radi
iònic
(pm) (càrrega de l'ió): |
190(+1)
|
| Sintètic |
No
|
| Color |
Incolor.
En estat sòlid és fosforescent per la radiactivitat.
|
| Descobert
al |
1898 |
| Descobert
per |
F. E. Dorn |
| Fonts |
La
desintegració de radi (altres isòtops del radó
s'obtenen de la mateixa forma que l'actini i el tori). |
| Usos |
Medicina.
Predicció de terratremols. |
| Vida
mitjana |
Es
coneixen trenta i tres isòtops. Tots són inestables;
la vida mitjana oscil·la entre 0,27 microsegons (214-Rn)
i 3,8235 dies (222-Rn). |
|