|
 |
 |
|
| BISMUT |
83 |
| Classificació |
Nitrogenoids
|
| Pes atòmic |
208,98 g/mol |
| Estats d'oxidació |
3, 5 |
| Punt d'ebullició |
1837 K |
| Punt de fusió |
544,59 K |
| Densitat |
9,75 g/cm³ |
| Configuració electrònica |
[Xe] 4f 14,5d10,6s2,p3 |
| Propietats Àcid/Base |
Àcid |
| Estructura cristall |
Romboèdric |
| Electronegativitat |
2,02 |
| Calor de vaporització |
179 kJ/mol |
| Calor de fusió |
11,0 kJ/mol |
| Conductivitat elèctrica |
0,9 106omg-¹cm-¹ |
| Conductivitat tèrmica |
7,87 Wm-¹K-¹ (a 300 K) |
| Calor específic |
0,122 Jg-¹K-¹ (a 300 K) |
| Afinitat electrònica |
kJ.mol-1
|
| Primer potencial d'ionització |
7,289 |
| Volumen atòmic |
21,3 cm³/mol |
| Radi Atòmic |
1,70 Å |
| Radi covalent |
1,46 Å |
| Radi iònic (pm) (càrrega de l'ió): |
96
(3+)
|
| Sintètic |
No
|
| Color | Gris acer amb taques rosades. |
| Descobert al | 1737 |
| Descobert per | Torbern Olof Bergman i Johann Heinrich Pott |
| Fonts |
Es troba amb relativa facilitat en estat natiu. Existeixen varis nitrats, especialment el nitrat de bismut, Bi(NO3)3, o trinitrat de bismut, i el pentahidrat, Bi(NO3)3 · 5H2O, que es descompon en nitrat de bismut. Aquest també es coneix com oxinitrat de bismut, nitrat de bismutil, blanc perla i blanc d'Espanya. |
| Usos | Fabricació d'aliatges de punt de fusió baix que s'utilitzen, per exemple, en sistemes de detecció d'incendis. El bismut és opac als raigs X i es pot utilitzar en fluoroscopia. |
| Vida mitjana |
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
||||||||||||||||||||||
 |
 |
 |
 |
 |
||||||||||||||||||
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
||||||||||||||
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|||||||||||||||
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|||||
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|||||
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|||||
 |
 |
 |
 |
|||||||||||||||||||
 |
||||||||||||||||||||||
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|||||||
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|||||||||
 |
||||||||||||||||||||||