ANIMALS          MITJANS DE TRANSPORT          COSES DE CASA          PER MENJAR

EL COS            EL CEL          PER VESTIR             FENÒMENS ATMOSFÈRICS

INSTRUMEMTS MUSICALS         JOGUINES             LLETRES           UNA MICA DE TOT

No tinc potes i em bellugo

respiro i no tinc pulmons

passo la vida fent voltes          

amb un vestit de colors

(el peix)

És petit, petit,

no té cap moneda          

i diu que és ric, ric.

(El grill)

Mig groga i mig negra

vaig de fIorí en fIor;

si molt em molestes

et clavo el fibló

(l'abella)

 

Zim-za.rn, zim-zam

se' n venen, se' n van.

(les abelles)

Quin és l' animal tibat

que porta una serra al cap?   

(el gall)

 

 

 

No té cames i camina,

va amb càrrega día i nit,

no és cap hou i porta banyes,      

ni és avella ni és cabrit.

(el cargol)

 

No és bou i porta banyes

no es paraigua

i surt quan plou.

(el cargol)

 

És petit com una nou,

porta banyes i no és bou,

no té peus, pero es mou

(el cargol)

Encara que no sóc peix

dins de l' aigua sempre estic

i cantant estic contenta

aixíi que arriba la nit.

(la granota)

Endevina, endevinalla,

quin ocell dorm a la palla?        

(la gallina)

 

 

 

Tinc cap, peró no tinc peus

i fuges així que em veus ..             

(la serp)

 

 

Més de cent per un camí.

no fan pols ni remolí.                

(les formigues)

 

 

 

Sóc l' enemic del pastor

i li robo el bo i millor.

(el llop)

 

Em fan a terra

i serveixo en-el mar

quan sóc a l' aigua,                

com en sé de nadar!

(el vaixell)

Tinc cavalls peró no se' m veuen

corro molt i corro poc,                     

pero si no em donen beguda

no arribo en lloc.

(el cotxe)

Va pel cel

té ales

i no és ocell.

(l'avió)

Mira' t de da1t semb1a una creu;

del costat, unes ulleres;

serveix per anar corrent. ..

si no et trenques les costelles.

(la bicicleta)

Té potes i no és mou

aguanta per molt pes que tingui

cada dia la fem servir

pero no ens l'emportem a dormir.

(la taula)

 

 

 

 

Va i ve

i no és mou d' on és .

(la porta)

 

Pel que porta molta pressa

m' obro i tanco i dono pas.

Com que ja t' he dit

qui puc ser,

cree que m' endevinaràs.

(la porta)

Aquell que amb mi puja,

baixa amb mi després,

ja que no sóc feta

per a res més

(l' escala)

Petita com una rata

i com un lleó

guarda la casa.

(la clau)

Sóc més alta que un gegant

i em passo el dia fumant.

.(la xemeneia)

Dolça, groguenca i verdosa,

a tothom faig hon profit;

vols saber que sóc? Espera

Que em sembla Que ja t' ho he dit.

(la pera)

Una capseta blanca

que s' obre i no es tanca

(1' ou)

Una cama i un barret

que s' aguanta dret.

(el bolet)

No sóc escarabat ni grill,

quasi sempre tinc deu fills;

cosa estranya1 tots són grills.

(la taronja)

Sembla or, plata no és,

qui no ho endevinarà

ben ximple sera.

(el plàtan)

Sense dir res a ningú

el meu nom és d' espant;

tant si sóc verd com madur  

tinc un gustet molt picant

(1' all)

Tothom em diu pres i sec,

i així que l'estiu arriba

en moltes cases,per postres,

se' m mengen amb alegria.

(el pressec)

Té pell com les persones,

i és bona per a menjar;

surt quan comença el fred

i en donen per tot l' any.

(la castanya)

Sóc tota morenor

dolça com les confitures

i em veuràs moltes vegades

pel nas de les criatures.

(la xocolata)

L' arbre el fruit ha de donar

la premsa l' ha de premsar,

te l' has de menjar amb el pa

i el vestit et pot tacar

(l'oli)

Encara que no sóc trompeta

jo sono igual que si ho fos,

i no sóc cap escopeta,

encara que tinc dos canons.

(el nas)

Tant serveixo per menjar,

com serveixo per tocar,

com per cridar el vigilant

com per aplaudir un cantant.

(1a mà)

Tu en portes, te'l toques,

te'l saps arreglar,

però encara que no vulguis

no els podràs comptar.

(els cabells)

'Un cistel1ó d' avellanes,

de dia s' arrepleguen,

de nit s' escampen.

(les estrelles)

 

Un ramat dovelles

pasturen de nit

i no duen esquelles

(les estrelles)

 

 

 

 

Que és alló que tothom pren

i ningú no s' emporta?

(el sol)

 

Qui és el qui es lleva

més de matí del món

i de vespre

és el primer que s' adorm?

(el sol)

 

Em llevo, et desperto,

t'escalfo, et faig llum,

si un núvol em tapa

tot queda com fum.

(el sol)

Vaig sempre de viatge,

sense maleta ni bastó;

de vegades semblo un formatge,

i d'altres una tallada de meló

(la lluna)

 

Una tallada de meló

de nit s'hi fa veure

i de dia no.

(la lluna)

 

 

Cinc foradets

per a cinc amiguets

surten a passejar

quan comença a glaçar.

(els guants)

Té cames i no camina

i, per poder caminar,

necessita tan sols carnes ...

ves si ho pots endevinar.

(els pantalons)

Som dues germanes;

fem igual treball

i som les esposes

del senyor raspall

(les sabates)

Té braços coll i punys,

i no té mans, cap ni ulls.

(la camisa)

Volo sense ales

et toco i no em veus,

parlo sense boca

I camino sense peus.

(el vent)

Que és alló que espanta tant

que en fuig tothom a l' instant?

(la pluja)

Una cosa blanca, blanca,

que s' agafa i no s'aguanta.

(La neu)

 

 

 

 

 

Tinc a la boca

una dentadura

em poso a cantar

si les dents em belluguen.

(el piano)

   

 

 

 

 

   

Tinc la panxa buida

me la lliguen amb cordes

i em poso a cantar

si algú me les toca.

(la guitarra)

 

 

 

 

 

Petita o gran sóc rodona,

sóc de pell i sóc de goma,

sóc de cam i sóc de roba

i dono bon gust a l' olla

(la pilota)

.

 

 

 

 

Xic i petit

sóc el rei del partit.

(el xiulet)

 

 

 

 

 

 

 

 

El ruc sempre la duu a sobre

esta ficada al bagul.

Jo no l' he tinguda mai

però sempre la tens tu.

(la Iletra u)

  

 

 

 

 

 

 

 

   

Jo acompanyo al pobre

amb el ríc mai no sóc,

sóc enmig d'una capsa

i al darrera d' un xop.

(la lletra P)

 

 

 

 

Una cosa coseta

ben rodoneta

es posa al dit

i te'l fa ben bonic.

(1' anell)

 

És dura i no és roca

és rodona i no és pilota

té dit i no té mà

Que sera?

(1' anell)

Som de familia valenta

i pel fred no ens espantem,

puixque a l' estiu ens vestim

i a l'hivern ens despullem.

(els arbres)

No sóc cargol ni bolet

i l' aigua em fa sortir;

quan plou tot m' estarrufo,

i quan fa sol estic pansit.

(el paraigua)

Molt semblant a una cassola

té ales, peró no vola.

(l'olla)

Una Vella amb una dent

fa córrer tota la gent

(la campana)

Tinc peus sense ser persona,

tampoc no sóc cap animal,

de dia sempre reposo

i de nit faig mon treball.

(el llit)

Passo la vida fent voltes

caminant a poc a poc,

però per més que camino

sempre estic al mateix lloc.

(el rellotge)

És petita pero té llei,

per fer anar vestit al rei

(1' agulla)

Ningú no és més neta que jo,

i ningú no em faria un petó.

(1' escombra)

Plana com la ma,

blanca com la neu,

parla sense boca

i camina sense peus.

(la carta)