BULLING

L'assetjament escolar i el «bulling» s'han convertit, d'un temps a ara, en dos dels problemes de l'escola que més preocupen a professors i pares d'alumnes. Les víctimes dels abusos, si aquests no s'aconsegueixen frenar a temps, poden sofrir autèntics calvaris psicològics, quan no danys físics.

Cas:

María no vol anar a escola. L'esmorçar se li ennuega cada matí, i pitjor encara li senten "les collejas" que li donen alguns companys quan entra a classe pels matins. És la primera ració del dia, però el menú és copiós: insults, burles, solitud en els esbarjos i episodis d'humiliació. A casa, vòmits i silenci; els seus pares s'alarmen quan comença a suspendre. El divendres va regressar del col·legi amb els llibres mullats i desesperació en el rostre.

El cas de María és una història figurada, però els seus símptomes i el seu problema, l'assetjament escolar, ho sofrixen molts nens i joves.

L'assetjat no té necessàriament que ser «empollón», ni usar ulleres, ni tenir jepa. Pot ser noi o noia i assistir a un col·legi públic o a un privat, encara que és més fàcil que les agressions passin desapercebudes en centres de molt alumnat. El perfil de l'assetjat està sent bastant variat. Els nens solen protagonitzar agressions físiques, mentre que les nenes tenen un comportament més subtil, com els insults i les difamaciones. En qualsevol cas, es tracta d'un abús de poder continuat.

Els pares no sempre s'assabenten aviat, l'assetjat s'avergonyeix i no ho explica; ho descobreixen quan arriba a casa amb senyals d'agressió o té canvis de comportament molt marcats. El rebuig al «xivato» també dificulta que s'expliqui el que passa. Descens del rendiment escolar, baix estat d'ànim, ansietat, autoinculpació, por, trastorns físics i plor són alguns dels símptomes del «bulling».

Quan els pares detecten que el seu fill és víctima d'un assetjament, el que deuen fer en primer lloc és parlar amb ell i escoltar-li, sense culpabilizarle de la situació, ni tampoc dir-li "a veure si aprens a defensar-te". Una vegada que tinguin la informació, el següent pas és anar al centre per a parlar amb lels professors i els orientadors, que són qui deuen actuar. El tercer pas, una vegada que es verifica l'assetjament, és la intervenció, en doble vessant: amb els companys i amb l'assetjat perquè aprengui estratègies de com respondre de manera adequada, sense violència però sense por.

Els professors necessitarien una formació molt específica per a poder resoldre aquests problemes, els desborda. És fonamental l'organització en els centres, ja que , encara que els docents estan molt sensibilitzats, no hi ha suficient coordinació. El canvi de col·legi només es recomana en casos especialment greus. A l'hora de la intervenció en l'aula, els protagonistes no són només el acosador i l'assetjat, sinó també la majoria que permet el maltractament amb el seu silenci. És necessari inculcar als companys que no protegeixin als acosadores sinó que els denunciïn. Per això són fonamentals els programes de convivència escolar que afavoreixin el respecte, la convivència, la sensibilitat dels menors, ja que moltes vegades el problema corre risc de sortir dels murs del col·legi i traduir-se en baralles i agressions.

 

Maltractament entre iguals a l'escola: Bullying

Informació general sobre el maltractament entre els iguals a l'escola. www.xtec.cat/~jcollell/